L’Índia trepitja l’accelerador

No hi ha dubte que Nova Delhi ha sabut aprofitar l’espai deixat per la política xinesa de ‘covid zero’ amb un espectacular creixement del 8,7% el 2021 i, tot i que Moody’s acabar de rebaixar en set dècimes la previsió per a aquest any, l’Índia creixerà el 7%, cosa que la converteix en el motor global, mentre la recessió s’enceba als països més industrialitzats. Trepitjat l’accelerador, Morgan Stanley assegura que en cinc anys l’Índia haurà avantatjat Alemanya i el Japó per situar-se com la tercera economia global. 

A mesura que els EUA forcen el desacoblament de la Xina per frenar la dependència del gegant asiàtic, l’Índia s’obre com el nou El Dorado de les inversions i la deslocalització occidentals. Al novembre , la secretària del Tresor dels EUA, Janet Yellen, va assegurar que l’Índia és un «soci indispensable» per diversificar les cadenes de subministrament. Convençut de l’interès que desperta, el Govern indi ha emprès importants reformes fiscals i del mercat laboral per atraure les multinacionals. A més, impulsa la transformació energètica, la millora de les infraestructures i es digitalitza amb rapidesa.

L’Índia és la quarta potència agrícola, però té la indústria poc desenvolupada i ofereix enormes possibilitats. Impulsat pels seus avanços en ‘software’, el seu sector més dinàmic és el de serveis, que suposa la meitat del PIB, tot i que només ocupa el 32% de la població activa. Amb la població juvenil més gran del món, l’Índia necessita desesperadament fomentar l’ocupació. Segons l’OCDE, el 30% dels joves són NEET (sense feina, ni educació, ni formació), cosa que és un greu factor d’inestabilitat en un dels països amb més desigualtat. L’1% més ric té el 53% de la riquesa nacional, mentre que el 25% de la població es troba sota el nivell de la pobresa. 

La democràcia més gran del món, com li agrada dir-se, ha aconseguit de la mà de Narendra Modi eclipsar les xifres de la política xinesa, començant pel governant Bharatiya Janata Party (BJP), que ha quintuplicat les seves files des que Modi va guanyar, per primera vegada, les eleccions el maig del 2014. El BJP, amb la seva creixent política nacionalista hindú, compta amb 180 milions de membres davant els 95 del Partit Comunista Xinès.  

Igual com Xi Jinping, Modi «s’ha construït un extraordinari culte a la personalitat», segons l’historiador indi Ramachandra Guha. La seva deriva autoritària, tanmateix, només és durament criticada a l’interior del país. Occident mira cap a un altre costat, per tal de guanyar-se el favor de Nova Delhi. Modi és un magnífic equilibrista que tira diferents cordes, segons la que més li convingui. Sap que els EUA, la Xina, la Unió Europea i l’Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic, entre d’altres, li ballen l’aigua i es deixa estimar per treure’n el màxim profit.

Com ha demostrat la guerra d’Ucraïna, l’Índia juga un paper fonamental en les reticències del sud global a alinear-se en la disputa hegemònica sino-nord-americana i busca alçar-se en líder del nou Moviment de No alineats. L’Índia es va abstenir en la votació de condemna de la invasió russa en l’Assemblea General de l’ONU i en la votació per suspendre Rússia del Consell de Drets Humans, i no només no dona suport a les sancions diplomàtiques i econòmiques decretades contra Moscou, sinó que li està comprant enormes quantitats de petroli i gas.  

Defensora de la recuperació del poder central de l’Estat, l’Índia és membre d’associacions liderades per Pequín com els BRICS i l’Organització de Cooperació de Xangai, tot i que no va voler sumar-se a l’Associació Econòmica Integral Regional. De la mateixa manera, s’integra amb els EUA, Austràlia i el Japó al Quad, un diàleg de seguretat estratègica fundat el 2007 i rellançat per Trump el 2017 per contenir la Xina, i ha rebutjat unir-se al Marc Econòmic de l’Indopacífic, creat per Biden.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

El potencial econòmic de l’Índia és enorme, però, com Hongria, s’ha convertit en una autocràcia electoral, en què elements de la majoria hindú aixafen de forma escandalosa els drets dels altres creients, en especial dels 210 milions de musulmans del país.