Regular els consolats honoraris

Com ja se sap, la globalització ha facilitat actuacions il·lícites o criminals en molts àmbits. També en el de l’activitat dels cònsols honoraris, en què la falta de transparència i regulació d’aquests càrrecs ha permès tota mena d’irregularitats. Unes destinades a l’enriquiment personal, i d’altres d’orientades a trencar la llei a l’empara del càrrec, amb propòsits que van des de qüestions fiscals fins al tràfic de drogues o el terrorisme. Tanmateix, la globalització ha fet possible, mitjançant una col·laboració a escala planetària, denunciar delictes ordits per centenars de consolats honoraris i demostrar que aquesta figura paradiplomàtica necessita ser regulada urgentment. És el cas del treball periodístic portat a terme per Pro Pública i el Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació (ICIJ), del qual forma part EL PERIÓDICO, que ha permès denunciar l’existència d’abusos en més de 500 consolats honoraris (dels milers d’existents), dels quals 29 estan vinculats a Espanya d’una manera o una altra. 

El treball d’investigació de l’ICIJ, que s’ha publicat a les pàgines d’aquest diari, revela una variada tipologia de delictes comesos per cònsols honoraris fent servir les seves facilitats de moviment, la inviolabilitat dels seus arxius i les exempcions fiscals de què es beneficien. La més freqüent és la que permet utilitzar el càrrec per a qüestions personals en comptes de dedicar-lo a la promoció turística, el foment dels intercanvis comercials, científics o universitaris, o les activitats destinades a millorar el coneixement mutu entre les dues societats. En alguns casos, l’ús de valises que escapen al control duaner ha permès delictes de més envergadura, com són el tràfic d’estupefaents, antiguitats o fins i tot armes. Com va passar a Catalunya, on l’anomenat clan Jodorovich va utilitzar consolats honoraris de diversos països per desenvolupar la seva xarxa de narcotràfic. Això explica que en alguns casos aquests diplomàtics voluntaris hagin arribat a pagar importants sumes per ostentar la representació d’un Estat. Totes aquestes activitats il·legals –i de vegades atemptatòries a la seguretat interior del país on exerceixen– haurien d’estar regulades. 

El cúmul d’infraccions detectades demostra que hi ha un buit legal en el nomenament dels cònsols i la fiscalització de la seva activitat. La Convenció de Viena sobre Relacions Consulars de 1963 ha quedat desfasada en molts aspectes, com a conseqüència de la globalització a què ens referíem abans. Particularment, referent a la figura dels cònsols honoraris, que s’ha multiplicat els últims anys. En molts casos, en benefici dels intercanvis mutus, però en d’altres en estreta relació amb la creixent intervenció en els assumptes interns d’altres països que porten a terme alguns estats. Aquest és el cas de la Rússia de Putin, que ha multiplicat per quatre els nomenaments de cònsols honoraris, molts involucrats en la política exterior russa, sobretot des de la invasió d’Ucraïna. En conseqüència, l’actualització de la Convenció de Viena hauria de garantir que el nomenament dels cònsols i el beneplàcit que necessiten per part del país de destí estigués subjecte a severs controls que garanteixin l’honorabilitat de les persones proposades. La Convenció també hauria d’assegurar que la seva activitat estigués subjecta a més transparència, que permeti comprovar que el càrrec s’exerceix a favor del bé comú dels dos països involucrats.