L’espiral de la llibreta Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Un cadàver al contenidor d’escombraries

Un cas esborronador en la plàcida vida de l’Eixample

2
Es llegeix en minuts
Un cadàver al contenidor d’escombraries

Mentre es couen aquestes línies, estan practicant l’autòpsia al cadàver. Més ben dit, al tronc humà trobat dins d’un contenidor, dels normals, on es convida els veïns a desfer-se de ceràmica trencada, bolquers bruts, restes d’escombrar i paraigües desarborats. ‘Cuidem Barcelona. Residus’, diuen les lletres blanques estampades al receptacle gris. Els forenses analitzen un tors d’home blanc, de mitjana edat, a falta de cap i extremitats. ¿On es troba la resta del cos?¿A qui pertanyia? ¿Qui el va esquarterar?¿Ningú va veure ni va sentir res? ¿Es va cometre l’assassinat als voltants o en un altre lloc? Va ser en la confluència del carrer Casanova amb l’avinguda de Roma on un ferroveller romanès, buscant entre les escombraries amb un pal, va ensopegar amb l’espant ficat dins d’una maleta negra.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Una trama novel·lesca

Notícies relacionades

Amb el risc que implica conjecturar en qualsevol succés, la troballa semblaria portar la firma del crim organitzat. Drogues, compravenda d’armes, tràfic de persones. El Mal. És només una hipòtesi amb prou ingredients per ordir una trama de ficció, una novel·la negra de les dures. Així comença ‘Catedrales’, de l’argentina Claudia Piñeiro, amb el cadàver d’una adolescent, esquarterat i cremat, que apareix en un terreny erm, en un descampat on els veïns tiraven les escombraries...Precisament allà rau l’esgarrifança en el cas que ens ocupa, espantosament real: al lloc del descobriment, en ple Eixample, un barri amb la seva respectabilitat de classe mitjana, amb les seves terrasses i fleques, amb el seu estanc. No és el mateix entrar a l’establiment demanant un segell o un paquet de Marlboro, en la plàcida quotidianitat acostumada, que irrompre a plens pulmons: «Amic, amic, truca a algú, que això és molt greu». No, Barcelona no és Tijuana.

El sinistre

El 1919, Freud va publicar un article titulat en alemany ‘Das Unheimliche’ (el sinistre) en què analitzava els mecanismes de l’horror a partir d’un conte d’E.T.A. Hoffmann, ‘L’home de sorra’. Per al neuròleg i psicoanalista vienès, el sinistre es produeix quan el significat d’‘unheimlich’ (l’ominós, l’angoixant, l’esborronador) es fon amb el seu oposat ‘heimlich’ (el casolà, l’íntim); és a dir, quan l’estrany i el familiar es troben. En altres paraules, t’estàs preparant una amanida i una carrinclona truita a la francesa per sopar i descobreixes que, a l’apartament del costat, algú està desmembrant un cadàver. O aquest tipus amb pinta d’electricista cansat amb qui et creues al girar la cantonada, no és tal, sinó un despietat criminal, un sicari, un assassí a sou. Quan un element anormal i inesperat irromp al lloc equivocat, l’esglai s’agreuja. La inquietant familiaritat.