Igualtat de gènere Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

El secret islandès de les dones extraordinàries

La periodista i primera dama d’Islàndia Eliza Reid ha publicat un llibre en què fa una crida global a canviar el món a partir d’experiències compartides amb el segell islandès

3
Es llegeix en minuts
El secret islandès de les dones extraordinàries

EL PERIÓDICO

Tot va molt ràpid i els fenòmens nous desbanquen les realitats a què estem acostumats en un tres i no res. Del sèxting a l’ecoansietat, s’atropellen els conceptes per definir tendències i noves preocupacions. No tots són al diccionari tot i que el seu significat és ja viu entre nosaltres. Fins i tot Islàndia, que té una llengua antiga i hermètica que ha sobreviscut a la dominació danesa i després a l’omnipresència de l’anglès, ha sumat al seu vocabulari paraules que defineixen la vergonya per estar infectat de covid (‘smitskömm’) i el respecte pel propi cos (‘líkamsvirđing’). Aquesta resposta puntera als canvis socials és una més de les moltes que destaca la primera dama del país, la periodista i escriptora Eliza Reid, al seu primer llibre, una crida global a canviar el món a partir d’experiències compartides amb el segell islandès.

La principal, la lluita per la igualtat i els drets de les dones en un país que segons el World Economic Forum durant més d’una dècada ha ostentat el lideratge en feminisme. El llibre es titula ‘Secretos de las Sprakkar’, i explica de seguida que aquesta paraula islandesa tampoc té equivalent en la majoria de llengües: defineix aquelles dones valeroses i extraordinàries que inspiren amb la seva vida les altres. ‘Sprakkar’ és la capitana de barco que es fa per primera vegada a la mar a les gèlides aigües atlàntiques per lliure, perquè els homes al principi li fan el buit. També la grangera feminista que controla hectàrees i bestiar i que ha inspirat una novel·la d’èxit internacional, ‘Heida’.

‘Sprakkar’ és també la jugadora islandesa de futbol que va ser de les primeres d’aconseguir amb la seva selecció la igualtat salarial amb els homes i el mateix tracte en els desplaçaments. Eliza Reid és una ‘sprakkar’: immigrant (d’origen canadenc), va haver d’esforçar-se per trobar una feina en una terra aliena, i ha aixecat un retir d’escriptors mentre educava els seus quatre fills i exercia, en l’última etapa de la seva vida, de primera dama d’Islàndia.

No fa un relat complaent: si les dones islandeses assoleixen més èxits personals i professionals que les d’altres països té molt que veure amb eines legals que fomenten la conciliació, amb un model educatiu que inculca la igualtat des del principi, amb una societat que dona oportunitats per organitzar-se d’una altra manera que la que històricament ha penalitzat la dona. Insisteix en la importància de la subvenció dels primers anys educatius, o els permisos retribuïts per un any per als pares, per exemple, però també posa el focus en la sororitat i ajuda mútua que es presten les dones aliades des de fa segles en ‘saumó’, una espècie de cercles d’entre cinc i deu que comparteixen activitats d’oci, ja sigui el ganxet o qualsevol altra iniciativa conjunta, i que es donen un cop de mà en forma de consells o favors. 

Notícies relacionades

La primera dama islandesa també mostra les fissures del model, que n’hi ha: persisteix un sostre de vidre en la representació a les grans empreses. La violència sexual es va disparar amb la pandèmia. Les immigrants tenen una bretxa de gènere superior. 

Reid va tenir el seu moment d’atenció internacional quan, el 2019, va publicar al ‘New York Times’ una carta en la qual reivindicava que no era el bolso del seu marit, en resposta a les fotos de consorts de caps d’estat en una cimera del G-7: Reid reivindica una agenda pròpia per a totes les dones. Des d’aleshores, es va prendre molt seriosament que només tenint veu en el màxim de fòrums possibles podria empènyer les barreres i prejudicis que encara pateixen les dones del món. I les veus de les ‘sprakkar’, les dones extraordinàries, són les més sorolloses.