Negar el masclisme: una derrota de tots

Que just quan el moviment feminista està més actiu hi hagi persones que neguin la violència contra les dones i facin ostentació del seu pensament masclista pot semblar una paradoxa, però no ho és tant: és una reacció dels qui senten amenaçada la seva posició privilegiada davant l’avenç de drets socials. El que sí que sembla contradictori, i aquí és on ens hem d’aturar, és que aquestes postures reaccionàries i retrògrades les adoptin persones joves de les quals s’hauria d’esperar una mentalitat més oberta i adaptada a les noves sensibilitats. El masclisme que cala entre els menors és més preocupant que el de les generacions anteriors perquè envia un senyal gens esperançador sobre el futur. És una derrota de tota la societat. Disfressat de modernitat (determinades lletres de cançons, determinats missatges a les xarxes socials) i amb el suport d’un missatge polític i populista que ha sabut expandir-se hàbilment en temps d’incertesa, el masclisme s’ha tret de sobre l’olor de ranci, però continua sent perillós. Hi ha estadístiques que demostren que els delictes sexuals perpetrats per menors s’han duplicat en cinc anys. Un augment alarmant d’agressions sexuals, tot i que cal plantejar-se que una de les raons també sigui que hi ha més víctimes que s’animen a denunciar delictes que fins ara silenciaven, perquè hi ha més conscienciació social per identificar un abús i perquè hi ha més acompanyament institucional.  

Afortunadament, no tots els comportaments masclistes acaben en agressions sexuals o assassinats contra les dones, però sí que són el germen d’aquesta xacra. Per no dir que la violència contra les dones adopta altres formes menys visibles i totes neixen, d’una manera o d’una altra, del masclisme. De manera que és urgent atacar les causes que fan que els nostres joves banalitzin les actituds que vulneren la dignitat de les dones. Es parla de l’efecte rebot davant un feminisme que consideren hostil per la seva bel·ligerància. Però, si no fos per aquesta vehemència en la lluita per la igualtat, segurament els èxits de les dones serien molts menys. De manera que no es tracta de reduir l’empenta d’aquesta lluita, sinó de treballar en una millor educació sexoafectiva, d’aconseguir maneres més atractives de sumar complicitats i que els homes no se sentin al marge d’una conquesta que ha de ser comuna. 

El Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra la Dona no podem oblidar les 38 dones mortes des de començament d’any a Espanya en mans de les seves parelles o exparelles. Ni totes les anteriors. Ho van ser pel mer fet de ser dones. Negar aquesta realitat és impedir que se li posi fre.