En marxa

Sembla mentida que una cosa tan complexa com un nen pugui construir-se sense prestar atenció a la seva formació. Mentre una dona es dutxa, els cartílags del fill es van solidificant. Mentre treballa a l’oficina o onsevulga que treballi, l’aparell digestiu de la criatura es manifesta cèl·lula a cèl·lula, com del no-res. No és precís que la mare es concentri tant com em concentro jo per parir una frase. Ho fa com de passada mentre espera a la cua de la màquina de la seva empresa per fer-se un cafè. Ahir, a l’autobús, anava dempeus una dona embarassada. Vaig intentar cedir-li el seient que ocupava jo, però va rebutjar cortesament la invitació. Va dir que li venia bé mantenir-se dreta, ja que passava molta estona asseguda a la seva feina. El nen o la nena devia estar ja completament fet, perquè tenia el ventre molt inflat. Vaig pensar que la naturalesa hi estaria aplicant els últims retocs, com l’ebenista que, una vegada acabat el moble, comprova amb el rovell dels dits que la superfície no té imperfeccions. L’embaràs de la dona del telenotícies és poc perceptible encara, però ja està en marxa. M’agradaria que ens digués si coneix el sexe de la criatura.