La guerra reforça l’OTAN

L’Assemblea Parlamentària de l’OTAN, reunida aquest cap de setmana a Madrid, ha permès comprovar de nou el suport sense fissures de l’Aliança Atlàntica a Ucraïna, davant l’agressió de Rússia. En la seva intervenció, el president del Govern, Pedro Sánchez, ha resumit el sentir general de l’Assemblea al demanar que Putin «deixi en pau» aquest país, en línia amb el secretari general de l’organització transatlàntica, Jens Stoltenberg, que ha advertit que la guerra pot ser llarga i que el suport al Govern de Kíiv ha de ser sostingut i resilient. El fet que aquesta Assemblea Parlamentària –un fòrum de debat independent, integrat per diputats i senadors dels 29 països membres de l’OTAN i de 15 països més associats– hagi aplaudit una dura intervenció del president ucraïnès, Volodímir Zelenski, qualificant de terrorista el líder rus Vladímir Putin, i demanant l’ingrés a la UE i l’OTAN, confirma l’impacte que té la guerra d’Ucraïna en les discussions sobre el futur de l’Aliança. Tanmateix, en vista de les resolucions adoptades, torna a posar-se de manifest que no resulta fàcil combinar la fermesa en la defensa d’Ucraïna amb la recerca de sortides a una guerra que alimenta una crisi econòmica planetària i que pot derivar en un conflicte més ampli, o en una catàstrofe regional si es veuen afectades centrals nuclears com la de Zaporíjia.

Com és habitual en les seves sessions, l’Assemblea Parlamentària ha tractat temes que van més enllà del que succeeix a la frontera oriental de la Unió Europea. No obstant, per molt que s’hagin abordat qüestions com l’impacte que el canvi climàtic o els moviments migratoris descontrolats poden tenir sobre la seguretat col·lectiva, la problemàtica de la ciberseguretat, el cert és que la invasió russa ha dominat els debats i les resolucions adoptades, com la més destacada, que critica encertadament «la guerra injustificada contra Ucraïna» i denuncia «els horribles crims de guerra pels quals Rússia haurà de retre comptes».

L’Assemblea ha permès constatar que la guerra d’Ucraïna ha provocat, no només un renovat interès per pertànyer a l’Aliança de països habitualment neutrals com Suècia i Finlàndia, que seran probablement admesos en la pròxima cimera de Vílnius (Lituània), l’any vinent, sinó una acceleració en la implementació del nou concepte estratègic adoptat per l’OTAN en la recent cimera de Madrid. Efectivament, els debats i les resolucions de l’Assemblea han estat presidits per la idea de donar prioritat a la dissuasió i a la defensa per fer front a agressions com la de Rússia, o les que podrien produir-se en altres llocs, singularment a la regió de l’Indo-Pacífic. En aquest sentit, l’Assemblea ha aprovat una detallada resolució que apressa a implementar la nova estratègia de l’OTAN amb les importants i poc debatudes implicacions que això tindrà. El desplegament de brigades al flanc oriental, el rearmament d’Alemanya i la prioritat a les guerres híbrides, espacials o cibernètiques, i a les armes hipersòniques, com les que ha utilitzat Rússia a Ucraïna, en detriment del flanc sud, la gestió de les crisis i la contrainsurgència. Tot això, amb el consegüent augment dels pressupostos de defensa, fins a un 2% del PIB, xifra que no suposa un sostre sinó un punt de partida, segons va prear Stoltenberg en la seva intervenció.