Política i moda Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Alerta, sedició

En el precís instant en què Pedro Sánchez anunciava davant les càmeres la reforma del delicte de sedició, es van disparar les alarmes; i no només em refereixo a les previstes (PP, Vox, Cs), sinó més aviat a la que es va colar per les finestres de la Moncloa: una sirena

3
Es llegeix en minuts
Alerta, sedició

El president del Govern espanyol va anunciar la reforma de sedició amb els finestrals oberts de bat a bat. És cert que el canvi climàtic ens ha trastornat les estacions i encara al novembre sembla que el fred no arriba amb la intensitat amb què abans se l’esperava. Però, i encara més a Madrid, és estrany que, si no ets fumador, un 10 de novembre a les 9 de la nit et vingui de gust obrir per prendre l’aire, tot i que hi hagi l’excusa que els focus donen calor. La posada en escena a la Sala Tàpies no era nova: ja s’havia donat en una entrevista anterior el 2018 amb el mateix canal de televisió. La diferència és que llavors era setembre i fins i tot la presentadora anava sense mànigues. Pedro Sánchez tampoc ens havia demanat encara petits esforços per estalviar energia i combatre l’escalfament global, ni coincidia la cita televisiva amb la (hipòcrita) cimera del clima a Egipte, esponsoritzada per Coca-Cola (que, com denuncien les organitzacions ecologistes, és una de les empreses amb més producció de plàstic d’un sol ús), i a la qual líders i participants van arribar a bord de 400 jets. Amb tot, volies escoltar el que havia de dir Pedro Sánchez, però al contemplar l’estampa pensaves no ja com un ecologista, sinó com una mare amb sentit comú i de l’estalvi: «Fill, tanca la porta, que entra fred».

La tendència d’obrir els finestrals en la comunicació política ve de França, més concretament, d’Emmanuel Macron. Ja en el seu primer retrat oficial com a president de França el 2017 va trencar esquemes escenogràfics de lideratge quan va decidir fotografiar-se al seu despatx amb nombrosos detalls simbòlics. Entre ells, hi havia les finestres entreobertes per jugar amb l’espai (omnipresència: dins i fora de palau) i les sensacions (obertura, perspectiva, aire nou, renovat, naturalesa, respir, reflexió, profunditat). Un recurs decoratiu intel·ligent (no oblidem que la seva fotògrafa oficial, Soazig de la Moissonnière, va estudiar escenografia) que el francès ha utilitzat des d’aleshores en diferents ocasions i versions. Però, així com a l’Elisi es fa de dia (la llum), als jardins de la Moncloa és de nit però brilla un fanal (idea, pensament). I, tot i que el focus extern era groc (càlid), els arbres es veien blaus i augmentava la impressió de fred (segurament per alguna altra llum indirecta). El joc visual extern no desentonava amb les teles d’Esteban Vicente de l’interior que l’emmarcaven, però per les tonalitats recordaven més al quadro ‘La nit estrellada’ de Van Gogh (sí, aquelles vistes nocturnes que tenia des de l’habitació del manicomi en el qual va ingressar voluntàriament després de patir una crisi en la qual va arribar a tallar-se l’orella).

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Després d’una introducció de situació (en resum, va repetir: «¿millor la Catalunya del 2017 o la d’ara?») i alguna volta (arrossegava les paraules, sabia que l’anunci no cauria en gràcia a tothom), finalment Pedro Sánchez es va atrevir a anunciar la reforma del delicte de sedició. I va ser en aquell precís instant quan es van disparar les alarmes. No només em refereixo a les previstes (PP, Vox, Cs), sinó més aviat a la que es va colar per les finestres: una sirena. La Moncloa no és al centre de la capital, però tampoc queda aïllada del tot del trànsit que envolta Madrid (hi ha algunes carreteres al seu voltant). Però, fins on jo sé i he escoltat, no recordo que mai abans un so ambiental tan inquietant hagi penetrat en els micros d’una entrevista a un president.

Notícies relacionades

Igual que continuo sense diferenciar la sirena d’ambulància (Espanya es trenca) de la sirena de la policia (ai, que se l’emporten pres), en aquell moment no vaig poder interpretar bé el senyal de perill que acabava de saltar. Després, ja amb les hores,quan es va donar a conèixer el text íntegre que deroga la sedició del Codi Penal i vaig començar a entendre que l’han canviat per una versió agreujada del delicte de desordre públic que bàsicament criminalitza la protesta i la dissidència política, ja vaig comprendre millor la sirena d’alerta i protecció.

Serà millor tancar aquesta porta. No fos cas que ens entri el fred i se’ns escapin més drets.