Petits plets, grans problemes

La nostra Justícia no està preparada en absolut per resoldre aquests conflictes, que fa que no poques vegades derivin en una decisió de fer justícia pel seu compte, que de vegades és efectiu, però és molt perillós. Una societat de persones que arregla per si mateixa aquests conflictes és una societat violenta. D'aquí al ‘far west’ hi ha només un petit pas. 

Amb tot, els estats no poden deixar podrir aquest problema, tot i que ho solguin fer, fet que provoca la sensació en la ciutadania que res funciona. Es nota menys als llocs en què l’educació és millor i transmet més valors cívics. Però allà on es transmet, d’una manera o altra, la cultura de la picaresca –no em facin posar exemples–, aquests conflictes són molt freqüents. En aquestes societats més cíviques és normalment la policia la que fa una tasca de mediació en aquestes petites disputes, habitualment molt efectiva. Reben formació específica per a això i són seleccionats convenientment. La gent d’aquests llocs sap que si truca a la policia, el problema es resoldrà immediatament. En canvi, als llocs en què la policia només es presenta si hi ha sang, i que se sol inhibir en la resta de petits conflictes, i que a més ni tan sols té la preparació i la cultura per mediar, aquests desacords són molt freqüents.

La solució, per tant, depèn moltíssim d’aquesta transmissió de valors cívics a nivell global, que consisteixen bàsicament en la convivència empàtica en llibertat, procurant el benestar aliè, el saber escoltar i dialogar, així com en l’abolició de la cultura de la queixa sistemàtica per «treure'n alguna cosa». Però mentre aquesta solució no arriba, cal pensar en una alternativa que, per cert, afavoriria la solució. Al final, els policies, igual que els polítics, reflecteixen la nostra pròpia societat. Si aquesta última canvia, canviaran ells.

L’alternativa consisteix en la formació de conciliadors que vulguin col·laborar voluntàriament amb la comunitat. Cal determinar quants són necessaris per atendre de manera molt ràpida aquests conflictes, de manera que el ciutadà sàpiga que, requerint la seva presència, el conflicte es resoldrà. Aquest conciliador haurà de comparèixer al lloc del conflicte acompanyat de la policia en cas de risc i, considerada la situació, proposarà una solució de la qual quedarà constància documental. En cas de persistir el problema, intervindrà la policia insistint –sense violència– en la solució, i s’obrirà un procés judicial si no cessa el conflicte.

Notícies relacionades

De Costa a Lleó XIV, més Europa

Kallifatides, Europa, ‘Paradiso’

No cal un gran esforç, ni tan sols normatiu, per posar en marxa el sistema. N’hi ha prou amb seleccionar molt bé els conciliadors, sabent que atorgaran la prova de l’existència del conflicte i la proposta de solució, cosa que suposa un avantatge immens en un procés judicial. Es tracta d’una cosa que poden promoure les administracions autonòmiques i fins i tot els ajuntaments.

Si el sistema funciona degudament, de sobte la ciutadania se sentiria més emparada, i milloraria el seu comportament en general. Fins i tot els jutjats es veurien descarregats de molts d’aquests petits plets que, no ens enganyem, no estan preparats per resoldre. Com ja es va dir fa molts segles, ‘de minimis non curat praetor’.