Cita clau amb les urnes Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Eleccions enverinades als EUA

És improbable un desenllaç serè de les eleccions sigui quin sigui el resultat. El Partit Republicà no acceptarà una cosa que no sigui la seva victòria i es multiplicaran els recursos on surti derrotat

2
Es llegeix en minuts
Eleccions enverinades als EUA

Quinn Glabicki / Reuters

El Partit Republicà arriba a les eleccions d’aquest dimarts als Estats Units de mig mandat amb el factor de mobilització d’última hora aportat per Donald Trump divendres quan va anunciar la seva intenció de tornar a competir per la Casa Blanca el 2024. Durant els dos anys que han transcorregut des de la derrota del 2020, l’expresident ha sotmès el republicanisme a les seves necessitats, ha combatut figures crítiques com l’exvicepresident Mike Pence, que el 2021 es va negar a bloquejar la confirmació de la victòria de Biden, i Elizabeth Cheney, que amb nou membres republicans de la Cambra de Representants més va votar a favor del segon judici polític contra Trump. Ha aconseguit, per fi, tenir rere seu un gran engranatge per a l’acció política que combrega amb les seves idees fins a l’última coma.

El resultat de tal adequació del Partit Republicà s’ha completat amb els canvis introduïts a diversos estats per dificultar la inscripció electoral i el vot per correu, singularment en aquells on Trump va perdre per poc marge i on les minories tenen un pes i influència rellevants. L’ambient enrarit es manté, a més, a tot arreu amb l’activitat a les xarxes socials de qui encara avui sostenen –el 70% de l’electorat republicà, segons algunes enquestes– que la derrota de Trump va ser fruit d’un frau. I es reforça tota la bastida amb la negativa dels candidats trumpians a aclarir si reconeixeran el resultat dels recomptes en els estats si surten derrotats.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

En tals circumstàncies, sobren les raons per compartir l’opinió de Biden que «la democràcia està en risc». Són massa els factors que justifiquen tenir aquest temor com per considerar que el president peca d’exagerat; són molts els intel·lectuals, universitaris, actors socials, personalitats de la cultura que s’han manifestat en els mateixos termes. Hi ha un enverinament en el debat ideològic i en la competició política com mai abans s’havia viscut –l’assalt al domicili de Nancy Pelosi ho exemplifica–, i hi ha una sobreabundància d’irresponsables profetes de la guerra civil inevitable si els seguidors de Trump no aconsegueixen el triomf.

Per això cobra una especial significació el fet cert que en alguns estats que es consideren clau per a la sort de les eleccions, com Geòrgia, Pennsilvània, Arizona i algun més, malgrat els obstacles ressenyats, creix la participació del vot avançat, que ja va ser molt important el 2020. Molt abans que Trump anunciés que aspirarà a tornar a ocupar el Despatx Oval, l’agressivitat de la campanya republicana sembla haver tingut un efecte mobilitzador suplementari entre l’electorat del Partit Demòcrata, que corre el risc de perdre la majoria a la Cambra de Representants.

En una situació tan extrema és improbable un desenllaç serè de les eleccions sigui quin sigui el resultat. Perquè el Partit Republicà no acceptarà res que no sigui la victòria, es multiplicaran els recursos allà on surti derrotat i s’ha de veure quin serà el comportament dels responsables de proclamar els resultats als estats amb una administració republicana. Massa incògnites per a una vella democràcia que fins i tot l’espectacle ominós del final de mandat de Trump es va atenir a les normes essencials de la convivència pacífica i respectuosa entre rivals polítics, convertits en el present en enemics irreconciliables que són el reflex d’una fallida social llargament gestada.