En clau europea

Nova guerra comercial contra la UE

Les lleis nord-americanes per subsidiar la seva indústria de cotxes elèctrics enerven els europeus, que reclamen contramesures

3
Es llegeix en minuts

Els Estats Units han emprès una nova guerra comercial contra la Unió Europea (UE) al tancar a la pràctica el mercat nord-americà als automòbils elèctrics fabricats a Europa. La nova llei nord-americana de reducció de la inflació, que va entrar en vigor el 16 d’agost, reserva els subsidis públics de fins a 7.500 euros per la compra d’un cotxe elèctric exclusivament per als fabricats als Estats Units, el Canadà o Mèxic. A més, les bateries han de contenir un percentatge de metalls extrets o reciclats als EUA, el Canadà o Mèxic. La llei de caràcter marcadament proteccionista fomenta «comprar nord-americà» i inclou 270.000 milions en subvencions, reduccions fiscals i beneficis energètics per a les companyies nord-americanes.

La llei, que perjudica greument la indústria i economia de la UE, ha sigut promoguda per l’Administració del president Joe Biden, teòricament aliada de la UE, en especial en l’actual confrontació amb Rússia per la seva invasió d’Ucraïna. Això mostra el profund arrelament del nacionalisme econòmic nord-americà, malgrat els discursos oficials en defensa del lliure mercat, i la gran vulnerabilitat d’Europa davant els dictats de Washington, acostumat a tractar els seus aliats com a súbdits. Els EUA són el principal mercat d’exportació de cotxes de la UE (20% del total per un valor de 25.000 milions anuals el 2021). Una victòria republicana en les eleccions legislatives de mig mandat del 8 de novembre reforçarà encara més el proteccionisme econòmic nord-americà, com va quedar de manifest durant l’anterior presidència de Donald Trump amb les seves guerres comercials contra Europa.

La UE, el Japó i Corea del Sud van criticar immediatament que aquests subsidis exclusius per a la compra de cotxes elèctrics fabricats a Amèrica del Nord violen les regles de l’Organització Mundial de Comerç (OMC). L’Administració Biden va desestimar les queixes europees de competència deslleial i va argumentar que la llei impulsarà la indústria i innovació nord-americana, reduirà la dependència de la Xina i reforçarà el lideratge tecnològic dels EUA.

Llei proteccionista europea

El menyspreu nord-americà per les protestes de la UE va portar el president francès, Emmanuel Macron, a proposar el 26 d’octubre una legislació europea per protegir la seva indústria automobilística de la competència deslleial dels EUA i de la Xina. Macron va remarcar que la UE ha d’abandonar la seva ingenuïtat i adoptar represàlies comercials contra els Estats Units si no rectifica. «Necessitem una Buy European Act (llei per fomentar la compra de productes europeus) com els nord-americans, hem de reservar els nostres subsidis per als nostres fabricants europeus», va afegir Macron. «La Xina i els Estats Units protegeixen les seves indústries, mentre que Europa està a mercè dels quatre vents», va lamentar Macron.

Alemanya, que tem una deslocalització industrial pels desorbitats preus energètics a la UE, recolza França i coincideix que la nova legislació nord-americana pretén incentivar que les companyies traslladin la seva producció als Estats Units. El canceller alemany, Olaf Scholz, considera que la UE necessita desenvolupar contramesures similars a l’esquema nord-americà si Washington persisteix a penalitzar els cotxes europeus.

El malestar dels membres de la UE per l’exclusió de facto dels cotxes elèctrics europeus del mercat nord-americà va ser el tema estrella del Consell de Ministres d’Indústria i Comerç de la UE del 30 i 31 d’octubre a Praga. Les obertes amenaces europees d’adoptar represàlies comercials van forçar Washington a prestar atenció a les queixes de la UE, i la Representant de Comerç nord-americana, Katherine Tai, es va desplaçar a Praga per intervenir en la reunió. Però el comissari europeu de Comerç, Valdis Dombrowskis, va admetre que serà molt difícil resoldre la disputa amb els EUA.

La República Txeca, que exerceix la presidència semestral del Consell de la UE, ha qualificat d’«inacceptable» aquesta llei nord-americana dissenyada contra les exportacions europees. Suècia, que assumirà al gener la presidència semestral europea, comparteix la mateixa posició. «La UE exigeix simplement el mateix estatus que el Canadà o Mèxic», va resumir el ministre txec de Comerç, Jozef Sikela. Sota la pressió dels Vint-i-set, la Comissió Europea, que sembla captiva de Washington des de l’inici de la invasió russa d’Ucraïna, acaba de crear un grup de treball amb els EUA per abordar el nou conflicte transatlàntic. Però el resultat dels contactes sembla poc prometedor.

        

Notícies relacionades

 

    

Temes:

Unió Europea