El Brexit ha revaloritzat la UE

Les creixents dificultats econòmiques, socials i polítiques del Regne Unit a causa dels fantasiosos plantejaments del Brexit han fet desaparèixer dins de la UE qualsevol pretensió d’imitar-lo. Les últimes previsions del Fons Monetari Internacional (FMI) limiten al 0,2% el creixement econòmic anual britànic en el quart trimestre del 2023, deu vegades inferior al 2% estimat per a la UE. El valor de les exportacions mundials britàniques el 2021 era un 7,4% inferior al del 2019, mentre que les dels Vint-i-set han continuat creixent. Fins i tot els partits d’extrema dreta han enterrat les seves antigues crides a sortir de la UE o de l’euro i els seus principals líders, com la nova primera ministra italiana, Giorgia Meloni, i la francesa Marine Le Pen, han moderat les seves crítiques cap a la UE.

Amb el Regne Unit, que lluitava per retallar el pressupost i la despesa europea i maximitzar el seu xec britànic, hauria sigut impossible l’acord del 2020 per a la primera emissió de deute comú de la UE per finançar el fons Next Generation per a la recuperació econòmica després de la recessió de la pandèmia. Sense el Regne Unit, també va ser molt menys laboriós aprovar el marc pressupostari europeu 2021-2027. La tradicional hostilitat de Londres a qualsevol mesura comuna fora de l’àmbit del mercat únic o cedir poders a la Comissió Europea també hauria impedit l’acord per a la compra conjunta de vacunes per a la covid al considerar que podria obtenir millors condicions pel seu compte.

Avenços en la defensa d’Europa

Els avenços en el desenvolupament de l’Europa de la defensa mitjançant acords voluntaris han sigut possibles gràcies a la sortida britànica de la UE, ja que el Regne Unit s’havia oposat durant dues dècades a un reforçament de la cooperació militar dins de la UE. Malgrat el suport militar de Londres a Ucraïna després de la invasió russa, probablement el Govern britànic –si hagués seguit a la UE– s’hauria oposat a finançar en comú els enviaments d’armes a Kíiv a través del Fons Europeu per a la Pau, que el 17 d’octubre es va incrementar fins a 3.100 milions d’euros. Sense aquest fons, que subsidia el cost de l’armament enviat a Kíiv pels Vint-i-set, aquests subministraments militars haurien sigut molt inferiors. La creació d’aquest fons per finançar operacions externes europees militars o de defensa només es va aprovar el març del 2021 després de la sortida del Regne Unit de la UE.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

El pes del Regne Unit en el Consell de la UE, per nombre de vots i població, li permetia formar amb facilitat una minoria de bloqueig amb altres països per frenar propostes legislatives i iniciatives econòmiques i polítiques europees. Des del Brexit, aquestes minories de bloqueig són molt més difícils d’aconseguir si existeix un consens entre els grans països –Alemanya, França, Itàlia i Espanya– o impossibles si existeix una posició comuna consensuada de l’eurozona, ja que els països que queden fora de l’euro no sumen el requerit 35% de la població per a una minoria de bloqueig. La unanimitat encara és requerida per a les decisions sobre pressupostos, impostos i política exterior, que continuen exigint equilibris i compromisos als Vint-i-set.

El Brexit ha eliminat, a més, algunes incongruències de la UE, com l’autoexclusió d’un dels seus principals membres de polítiques fonamentals. El Regne Unit s’havia autoexclòs des del principi de l’àrea Schengen sense control de passaports en les fronteres internes, tot i que sí que explotava la base de dades de Schengen per a les seves forces policials i serveis d’intel·ligència. El Regne Unit també s’havia autoexclòs de la política comuna en seguretat interior i justícia, tot i que Londres accedia a les bases de dades europees i participava en alguna cooperació puntual del seu interès.