De Rishi Sunak a Jordi Pujol

Donald Trump va destronar el demòcrata John F. Kennedy com el president dels EUA amb més riquesa quan va arribar al poder. Trump, llavors amb una riquesa valorada en 3.000 milions de dòlars, era lloat per ser fill de la cultura de l’esforç, a base d’haver sabut especular en el negoci immobiliari i ser un expert enginyer financer amb l’ús del deute per anar alimentant els seus negocis. JFK era, pel contrari, hereu d’una de les sagues familiars més riques del país. Al seu costat, el seu rival a les eleccions de 1960, el republicà Richard Nixon, procedia de família d’agricultors (tenien camp de llimones) que va tancar amb la gran depressió. Els seus pares van gestionar també una botiga de queviures i una gasolinera. Per a Kennedy, dedicar-se a la política era una afició; com també ho va ser per a la saga Bush o els Roosevelt. Un record: els pares de la independència americana –del nord i del sud del continent– eren grans terratinents. Raons de pes a l’hora de liderar i confiar en els seus «processos».

Notícies relacionades

Per no repetir les eleccions

¿Per què es protegeix els fumadors?

Que Sanuk sigui ric no tindrà cap influència en l’èxit del seu Govern. Almenys, quan acabi el seu mandat, no tindrà la imperiosa necessitat de dedicar-se a fer conferències a 400.000 euros ni a participar en consells d’empresa que han ajudat a engrossir les arques de Bill Clinton, Tony Blair o Barack Obama, el trio d’expolítics més cotitzats del planeta. A l’Argentina, un dels atributs distingits de Mauricio Macri abans d’arribar a la presidència va ser que era fill i hereu d’un dels empresaris més rics del país, Franco Macri, la reputació del qual com a constructor va generar sempre molts dubtes.

A Espanya no hi ha hagut presidents del Govern rics. De llarga carrera política en els aparells dels seus partits, procedents de les capes de funcionaris de l’Estat en uns casos, ni tan sols els seus ingressos posteriors s’equiparen amb els anglosaxons o alguns llatinoamericans. Sí que hi ha hagut ministres que tenien una folgada situació econòmica prèvia al seu càrrec. El més famós d’ells en l’època recent va ser l’exministre d’Economia, Rodrigo Rato, que va acabar la seva carrera i prestigi a l’extinta Bankia. Luis de Guindos, nèmesi de Rato tot i pertanyer al mateix partit, i avui vicepresident del Banc Central Europeu, n’era un altre exemple. En el seu currículum, el seu pas per Lehman Brothers, banc que va fer fallida. I si anem una mica cap enrere en la història pròxima, un cas que no mereix més comentaris. Catalunya va tenir un president de la Generalitat amb una rellevant fortuna: Jordi Pujol. ¿Potser va garantir el seu patrimoni, que ell intentava amagar discretament, no ficar mà a la caixa per part de la seva família?