APUNT

El Barça, a Europa: miracles

1
Es llegeix en minuts
El Barça, a Europa: miracles

JORDI COTRINA

No existeixen, diuen. I probablement el Barça ja va esgotar la seva quota en aquella remuntada contra el PSG, amb un gol de Sergi Roberto que va fer embogir no només el Camp Nou sinó el món del futbol. ¿Quin percentatge d’opcions pot tenir el dèbil Viktoria Pilsen d’emportar-se si més no un punt del camp de l’Inter?

Realment baix, però en l’esport de vegades succeeixen aquests miracles esportius tot i que, en aquest cas, a diferència d’aquella nit de març del 2017, el que passi no dependrà dels futbolistes de Xavi.

Per això, l’únic que poden fer és mentalitzar-se per jugar contra el Bayern amb l’objectiu de demostrar que, passi el que passi a Itàlia, el Camp Nou ha deixat de ser terreny abonat per als alemanys.

No abaixar el cap 

Aquest dimecres, l’equip de Xavi potser ha d’afrontar un partit sabent-se ja matemàticament fora de la Champions, però no serà un partit en va. El seu repte serà demostrar la seva capacitat per rebre cops sense abaixar el cap. Tenint en compte els precedents, que el Barça resisteixi amb personalitat, amb fermesa, un revés europeu seria per fi un canvi d’escenari. Fins i tot un miracle.

Notícies relacionades

Després d’imaginar el pitjor, les victòries contra el Vila-real i l’Athletic de Bilbao permeten pensar que aquest equip no es rendeix, que té vida. Potser tornarà a caure, potser el que s’ha vist fins ara no és suficient, però és evident que Xavi va prendre nota de la debacle i ha introduït retocs, ja sigui amb noms, ja sigui amb matisos tàctics, que generen noves energies.

Veurem si contra el Bayern Dembelé aconsegueix encertar en tres decisions seguides com va fer aquest diumenge. I no em diran que el seu partit contra els bascos, sense pràcticament una equivocació, no els fa recuperar la fe: només la intervenció divina pot explicar l’ostensible diferència entre el seu partit contra l’Athletic i el que va fer contra l’Inter. Segur que hi ha raons futbolístiques més simples com a argument però, si em permeten, tot el relacionat amb el davanter francès requereix un aire místic.