A contrallum | Article de Juan José Millás Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
‘Eppur si muove’
La mentida sobreviu en les condicions d’inversemblança més extremes que es pugui imaginar
La mentida té tant èxit perquè és un tot terreny, mentre que la veritat només pot desplaçar-se per les vies autoritzades i a les velocitats convingudes. La mentida sobreviu en les condicions d’inversemblança més extremes que es pugui imaginar perquè neix del despropòsit, mentre que la veritat no en té prou amb ser certa, sinó que ha de semblar-ho. La mentida et surt al pas, mentre que la veritat has de buscar-la. La mentida es ven majorista, mentre que les veritats es comercialitzen per unitats. La mentida et dona la raó, mentre que la veritat sol posar en qüestió les teves certeses. En la mentida sempre gaudiràs de companyia, mentre que en la veritat et pots trobar abandonat.
Entretots
¿Què és més consolador per a l’esperit: ser terraplanista o creure que la Terra és rodona? Sens dubte ser terraplanista, perquè això et proporciona immediatament un sentiment de pertinença del qual manquem els qui creiem que la Terra és rodona. No pots fer amics declarant a tort i a dret això últim, et prendrien per boig.
–Doncs és clar que és rodona, idiota –et dirien–. ¿A què ve aquesta afirmació?
En canvi, els grups de terraplanistes t’acollirien amb els braços oberts perquè necessiten créixer. Els que asseguren que l’home mai ha trepitjat la Lluna formen veritables congregacions religioses disposades a prendre cafè amb els indecisos. Si vols passar la tarda amb algú perquè et trobes sol, entra en un xat de negacionistes i trobaràs parella. No hi ha xats de bojos que defensin l’evident perquè seria com predicar que és de dia quan és de dia i que és de nit quan és de nit. L’èxit social s’aconsegueix assegurant el contrari.
El negacionisme, en general, constitueix un gran recurs per fer amics. Les persones que neguen l’eficàcia de les vacunes, per exemple, van a berenar juntes amb la finalitat de refermar-se en la seva ficció. La veritat, per resumir, és avorrida. No canta, no balla i se’n va a dormir aviat. Per això, històricament parlant, li ha costat tant progressar.
‘Eppur si muove’.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
