L’espiral de la llibreta Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Truss, l’enciam iceberg i Dickens
El tobogan britànic: de la reina més longeva a la ‘premier’ fugaç
Oh, vella Anglaterra, quinta essència de la ponderació, qui t’ha vist i qui et veu... En els últims temps, la trepidació s’ha apoderat de la vida política britànica, convertint-la en una sèrie de Netflix plena de punts de gir. O pitjor encara, en una rastellera d’esquetxos de Mr. Bean i Benny Hill, junts tots dos, mà a mà en la concatenació de disbarats i infortunis. El 6 de setembre, la primera ministra Liz Truss jura el càrrec; 48 hores després, mor la reina Isabel II; durant 10 dies, el país se sumeix en un dol melancòlic, amb el cadàver de la sobirana en peregrinació per enterrar-lo després amb pompa i circumstància en una cerimònia digna de Victòria i el seu imperi oceànic; quan el regne desperta de la letargia, les primeres mesures ultraliberals del Govern —les reduccions d’impostos, sobretot— desencadenen una tempesta financera que a punt està d’enfonsar la lliura esterlina; acomiaden el ministre dels números; al cap de pocs dies dimiteix la titular d’Interior, i ara la segueix la cap del Gabinet. Hem passat de la monarca més longeva del Regne Unit a la ‘premier’ més efímera. ¿Qui en dona més?
Pansida i abstreta
Com canta Sabina, Truss ha durat «‘lo que duran dos peces de hielo en un whisky on the rocks’». Els mitjans britànics seriosos (‘The Economist’) i la premsa de la conya (‘Daily Star’) ja feia dies que aclamaven el compte enrere a la ‘premier’, a qui van comparar amb un enciam iceberg, aquesta hortalissa herbàcia que caduca a la setmana de comprar-la al supermercat i, fins aleshores, jau pansida i abstreta al calaix de la nevera.
Entretots
Es va equivocar. S’ha comportat com una principiant temerària, però, tot i així, seria injust carregar sobre les seves espatlles la responsabilitat exclusiva del daltabaix ‘tory’. L’assumpte va començar amb la pèssima gestió de David Cameron, que va sortir xiulant de l’escena criminal del Brexit, per seguir després costa avall amb Theresa May, Boris ‘Liar’ Johnson i ara això. La sisena economia del món: 14,5 milions de pobres i una inflació del 10,1%.
Mentrestant, amb els preus de l’energia pels núvols i en previsió d’apagades durant l’hivern, els britànics s’estan llançant a comprar edredons i fer provisió d’espelmes. Alguns pubs ja serveixen les pintes a la llum de les candeles. Sense voler-ho, el tobogan descendeix cap a Dickens, cap a les escenes d’‘Oliver Twist’ i ‘Temps difícils’, boira, sutge i subproletariat en rateres gèlides. I de sopar, ‘porridge’, aquestes horribles farinetes de civada tan literàries, en una escudella que sostenen mans enfundades en mitenes.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
