Article de Jordi Puntí Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Indicis de l’eternitat
Com passa amb els somnis, cada insomni és particular i difícil d’explicar sense avorrir qui t’escolta.
Llegeixo en un article seriós que la pandèmia i el confinament van fer augmentar l’insomni en la població i, de retop, el consum de melatonina. Costava dormir i allò era una ajuda inofensiva: la melatonina no és una droga, sinó una hormona que regula els cicles del son, i la dependència que crea és molt baixa. Pot provocar malsons en algunes persones, però ¿què era la ficció d’un somni pesat davant els malsons de la realitat en una nit interminable? L’insomni sí que és l’enemic. Uns quants articles com aquest els he escrit de matinada, desvetllat i mirant d’enganyar el rellotge. Es tracta de no posar-te nerviós i evitar aquell moment en què, com deia Nabokov, després de donar mil voltes al llit, ara a l’esquerra, ara a la dreta, voldries tenir un tercer costat per provar sort.
Com passa amb els somnis, cada insomni és particular i difícil d’explicar sense avorrir qui t’escolta. El fil de les cavil·lacions atzaroses s’entrelliga amb l’ansietat que creix cada hora que passa. Si hi ha una autora que ha sabut captar aquestes sensacions és Elizabeth Hardwick i el seu ‘Noches insomnes’ (Navona). Llibre preciós i inclassificable, fet de fragments mig autobiogràfics i descriptius, on s’inclouen cartes, records i especulacions, sembla reproduir aquell vagareig de la ment desperta quan no toca. Però també des del detall: la narradora allotja a casa seva una desconeguda, amiga d’una amiga, i escriu: «Tras un día de ensoñaciones, Louisa se internaba en sus noches. [...] Se levantaba con un temblor en las manos y daba fe de los dolores, de la indescriptible tragedia del insomnio. Eran epopeyas superfluas y, sin embargo, conmovedoras».
Aquesta dispersió mig onírica de Hardwick té un ressò còmplice en els poemes de Charles Simic, al recull ‘Hotel insomni’ (publicat fa poc a Edicions del Buc). Llegim el poema ‘Assemblea d’Insomnes’, per exemple: «Hi haurà un escenari i un faristol, / algú s’adreçarà als reunits, / potser Déu en persona, / per dir-nos als que jaiem insomnes / que això és un indici de l’eternitat».
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
