Més temps per als fons europeus

En els Pressupostos de l’Estat per al 2023, el Govern ha consignat una despesa finançable amb els fons europeus del Pla de Recuperació per import de 25.156 milions, que s’afegeixen als més de 53.000 pressupostats el 2021 i el 2022. Diu el Govern que la seva execució pressupostària –que en bona mesura consisteix a fer arribar els diners a autonomies i ajuntaments– va a molt bon ritme. Tanmateix, el Banc d’Espanya, l’Airef i serveis d’estudis com BBVA Research detecten que l’arribada posterior d’aquests diners europeus a l’economia real (empreses, famílies i administracions) va a ritme molt més lent que no s’esperava. Als problema de gestió d’un volum de despesa tan ingent en tan poc temps –ha d’estar tot assignat el 2023 i finalitzat abans de culminar el 2026– s’hi han afegit els derivats de la inflació. La Confederació Nacional de la Construcció (CNC) denuncia que fins ara un total de 1.939 licitacions han quedat desertes, i que això ha impedit començar obres per import de 883 milions. Gairebé sempre, això passa perquè els preus no s’ajusten a l’encariment de les matèries primeres, però també per la fixació d’uns períodes extremadament curts.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

La digestió dels fons europeus li està fent bola a les administracions espanyoles –i potser a altres europees– i des del Banc d’Espanya suggereixen ja la conveniència que les institucions europees considerin un termini més llarg per a la execució definitiva. Apunten que això vindria bé per no afegir pressió a la inflació i que, alhora, permetria una més tranquil·la i millor selecció dels projectes.