Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Pressupostos 2023: una pluja de tòpics
Ja som grans per tornar a recitar que aquests són els Pressupostos amb més despesa social de la història. Mentre hi ha inflació, el creixement nominal de qualsevol despesa s’ha de matisar. Si la inflació és del 10% i la despesa creix un 7,6%, en realitat està baixant un 2,4%, perquè per fer el mateix es necessiten més diners. No és gaire diferent del que els passa a casa: si guanyen 100 i els preus pugen, ara poden comprar per 90. Així que els governs farien bé en fer menys propaganda i explicar més la duresa de la situació, és veritat, derivada d’una guerra, i no d’una mala gestió.
El pacte entre el mig govern del PSOE i el mig de Podem dona una altra realitat que tampoc s’ha explicat clarament: la despesa creix més que l’economia. O sigui, gastarem encara més del que ingressem. Això generaria més dèficit i més deute, però es redueixen. La raó és molt senzilla, augmenta la pressió fiscal. És a dir que, a més de perdre poder adquisitiu per la inflació, el perdrem també pels impostos. Tot i que de manera desigual. Aquí es nota l’accent de Podem, que pretén protegir els més vulnerables i fer pagar el cost de la crisi als que més tenen. Però no sempre encerta perquè equipara el gran amb el ric i això no sempre és veritat.
Aquest és l’últim pressupost del Govern de coalició. La cara de Sánchez i Díaz en el moment d’anunciar l’acord era un poema. Aquest ha sigut el destí d’aquesta aliança, sempre s’ha fet a desgana i sense cap il·lusió. Potser això explicaria el que detecten les enquestes. Els electors donen suport a les mesures aprovades, però retiraran el seu suport als partits que estan governant. Aquesta coalició ha tingut més moments funeraris que sacramentals. Tots feien l’efecte d’estar allà obligats. I així és molt difícil fer creure a la gent que és possible una repetició de la fórmula. Aquest és i serà fins al final un govern TikTok. A Yolanda Díaz només li interessa dir que en el pressupost hi ha una desena de mesures que no estarien si el PSOE governés en solitari. I a Sánchez només el preocupa presumir que hi ha una desena de mesures que han quedat fora d’un govern amb Podem. I potser el que passa és que les 20 eren necessàries i útils. Els tòpics sempre són mals consellers.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
