Article d’Álex Sàlmon Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Jesús Quintero: tots tenim un boig
El seu secret va estar a escoltar. És el que més va fer
Els joves de fa 40 anys, que van ser joves com els d’ara, escoltàvem Jesús Quintero i els seus silencis amb la devoció del moment. Quan no arribes als 20 tot es fa amb desmesura i passió. Escoltar els monòlegs d’’El loco de la colina’, mentre el ’Shine on you crazy diamond’ de Pink Floyd sonava en segon pla, anava gronxant la nit a Espanya; i la seva veu trencada i absent descrivia una situació d’actualitat esbudellant-la, fent-la carnosa, sincera, pròxima, se sentia com desmesurat. Eren instants d’elevació radiofònica difícils de trobar ara. ¡Tot semblava tan nou!
«Estamos aquí para aprender... (llarg silenci). Para aprender qué. (Sintonia). Estamos aquí para sufrir... (silenci). Para sufrir por qué. (Sintonia). Estamos aquí para gozar... (silenci). Para gozar con qué. (Sintonia). Estamos aquí para amar... (un altre llarg silenci). Para amar con quién. (Sintonia). Estamos aquí para dudar... (silenci). Para dudar por qué. (Sintonia). Yo soy un loco que tiene por patria una colina donde a veces el río, el limonero, las flores y la tierra piensan en voz alta, conmigo, y me consuelan de preguntas con muy difícil respuesta... (silenci). Las respuestas no están en el viento, la respuesta está... (llarg silenci). Ozú, niño, ¿tú sabes dónde están las respuestas?».
Entretots
Sense bona nit. Així començaven els programes de la ràdio del boig. I tu al llit, o al cotxe, o al sofà, et mantenies atent esperant una nova idea que deixava descol·locat. La seva tècnica del silenci, molt estudiada a les facultats, molt imitada a totes les ràdios, consagrava les respostes. Les feia més transcendents que no eren. El seu secret va estar a escoltar. És el que més va fer. Així l’entrevistat es relaxa i se sentia important i segur.
Notícies relacionadesTota la classe política va voler ser entrevistada en el seu programa. Els llestos quedaven com a més intel·ligents i els tontos, com a atordits.
Va marcar una manera de fer ràdio nocturna. Aquella hora on tot és possible. On el locutor pot adreçar-se a un oient. Només a un.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
