L’espiral de la llibreta Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

La platja on van afusellar el general Torrijos

Algú hauria d’escriure de nou ‘La colmena’, del cop de totxo cap aquí

2
Es llegeix en minuts
La platja on van afusellar el general Torrijos

Museo del Prado

L’aeroport del Prat, a rebentar. Els líquids, les safates, tregui’s el cinturó, tiri l’ampolla d’aigua, la veu carcerària que mira de posar ordre: «No s’amunteguin, passin a la cinta del fons». El low cost i la sospita han triturat, fins a convertir-los en papilles enganxoses, els versos de Cavafis, el grec d’Alexandria, sobre la bellesa del viatge, molt més deliciós, més ple d’aventures i coneixement que el destí per si mateix. A la cua d’embarcament, un home en la quarantena conversa pel mòbil sobre immobles a la Costa del Sol, camps de golf, subhastes, proindivisos, fons d’inversió... Idèntic viatge amb destinacions galàcticament distants.

L’atzar ens col·loca en la mateixa filera de seients, separats per la seva nòvia o amiga, que va llegint una edició groguenca de ‘La Colmena’, la millor novel·la de Cela, sobre la sordidesa de la postguerra a Madrid. Algú hauria de narrar sense pietat ‘La Colmena’ de l’última dècada a Espanya, més o menys des del cop de totxo fins a la postpandèmia inflacionista, la mescla d’abelles obreres, abellots i reines. El brunzit de la confusió.

La ciutat efervescent 

Màlaga vibra, però no sé ben què faig aquí ni qui soc en aquestes 24 hores comprimides. Una altra ciutat, un altre hotel, un altre coixí, gros com una boia de senyalització marítima. Abans de tornar, fent un buit de camí de l’aeroport, li demano al taxista que m’acosti a la platja del Ángel per veure-la durant cinc minuts, tot i que no hi ha gaire a contemplar més enllà del mar dòcil, banyistes i alguna palmera. Aquí, sobre aquesta mateixa sorra bruta, van afusellar el general Torrijos, junt amb 53 companys, l’11 de desembre del 1831, després que emprenguessin la quijotada d’arribar a Màlaga per barco des de Gibraltar per encoratjar una insurrecció al sud contra l’absolutisme de Ferran VII. Van caure de potetes en el cub d’una emboscada (el Museu del Prado conserva el quadro en què Antonio Gisbert recrea l’escena). Torrijos, heroi de la guerra de la independència, «cavaller entre els ducs, cor de plata fina», li van disparar per l’esquena i de genolls, com als traïdors.

Notícies relacionades

Una altra vegada, el somni liberal truncat.

El millor llibre dels últims temps sobre aquella etapa convulsa l’ha escrit el novel·lista i historiador Alfonso Mateo-Sagasta: Nación (Reino de Cordelia). Amb una tesi revolucionària que es col·loca en foc creuat: Espanya no existia abans del 1837. Res. Ni imperi gran ni petit. Tan sols una monarquia la principal raó d’Estat del qual era la defensa del catolicisme.