Reforma energètica tardana però necessària

Després de molts mesos resistint-s’hi, la realitat dels preus desorbitats de l’electricitat a la Unió Europea ha acabat forçant la Comissió Europea a anunciar «una reforma del mercat de l’electricitat global i profunda» i «desacoblar la dominant influència del gas en el preu de l’electricitat». La reforma anunciada dimecres per la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, durant el debat anual de l’estat de la Unió davant el Parlament Europeu, atén amb un any de retard la demanda dels governs d’Espanya, França, Itàlia i altres països l’octubre del 2021, quan l’escalada del preu del gas al llarg de l’estiu d’aquell any va fer patent la disfuncionalitat del sistema de preus majorista de la llum a la UE. El sistema que ara es reformarà estableix que l’última unitat per produir electricitat que intervé per cobrir la demanda i la més cara (el gas) fixa el preu global, tot i que la seva aportació sigui marginal i la majoria s’hagi produït a costos molt més baixos.

Benvinguda sigui la rectificació de la Comissió Europea, encara que arribi amb retard. Llàstima que els preus astronòmics de la llum durant els últims 12 mesos hagin disparat els costos de les empreses i la inflació i hagin empobrit les famílies. Ara és urgent adoptar i aplicar al més aviat possible aquesta reforma del mercat elèctric perquè els costos excessius de la llum no continuïn obstaculitzant l’economia de la UE i la competitivitat internacional de les empreses europees: el preu del gas al mercat de referència europeu TTF holandès és des de fa mesos set vegades superior al del mercat nord-americà.

La proposta de Von der Leyen, destacada dirigent del Partit Popular Europeu, de crear un impost per als beneficis extraordinaris «mai somiats» de les companyies energètiques gràcies als preus desorbitats suposa un suport europeu al president del Govern espanyol, Pedro Sánchez. La Comissió Europea destaca que els 140.000 milions d’euros que es recaptaran amb aquest impost serviran per costejar les mesures per esmorteir la factura energètica a les famílies i empreses. Però les garanties públiques proposades per esquivar els problemes de liquiditat de les firmes que operen als mercats energètics no han de convertir-se en un rescat encobert dels actors financers que fa mesos que especulen amb els preus.

Un detall important de les propostes energètiques de Von der Leyen és establir un altre índex de referència per al preu del gas a Europa, després que el mercat TTF, que va superar a l’agost els 339 euros el megawatt hora, hagi mostrat que «no està adaptat» a la realitat. L’anunci es produeix després que les grans elèctriques espanyoles, Endesa, Iberdrola i Naturgy, en reclamessin la reforma, perquè s’havia transformat en pura especulació financera, on el volum de gas dels contractes negociats és cent vegades superior al gas físic subministrat. El revés de les propostes plantejades és que podrien aixecar mesures que desincentivessin l’ús de combustibles fòssils. Per intentar evitar-ho, l’aposta de la Comissió Europea pel desenvolupament de l’hidrogen verd pot contribuir a facilitar la transició energètica de la UE. L’hidrogen podria permetre als grans consumidors energètics industrials (acer, ciment, química) produir sense emissions de CO₂ i oferir una oportunitat a països, com Espanya, que han fet del desenvolupament d’aquesta font energètica una aposta estratègica.