Electricista rus

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

Per a la meva sorpresa va aparèixer amb un jove ajudant, en qui vaig detectar un accent allunyat del gallec al qual estic acostumat, tot i que amb la meva oïda bé podia ser de Cangas o Arteixo. Vaig preguntar per sortir de dubtes. «Soc rus», va dir sense interès per la xerrameca. No vaig veure a venir aquest gir de guió. Però em va agradar. Rússia és un país fructífer i inabastable, ple d’idees generals, senzilles de recordar, molt capaces d’introduir-se en l’imaginari comú i quedar-s’hi per sempre. 

És menys una gran pàtria que una fàbrica de magnífics clixés, en els quals es barregen realitat, ficció, paròdia. Allà hi cap un electricista rus perfectament. Ja hi ha una revolució russa, un ballet rus, un intel·lectual rus, una tsarina russa. Hi ha el retard rus i el progrés rus, hi ha el fred rus, l’espionatge i el contraespionatge russos. Hi ha sempre un president rus autòcrata i arrogant. Hi ha vodka rus per a cada moment i per a tothom. Hi ha, per descomptat, la literatura russa, el satèl·lit rus, la màfia russa, el beluga rus. Hi ha un petroler rus, un assassí rus. Tenim el gas rus, el dissident rus, la poeta russa, l’automòbil de fabricació russa, el típic rus enverinat, la ruleta russa, l’exiliat rus que guanya el Nobel. Hi ha el míssil rus, el científic rus, el sicari rus, la muntanya russa, la pagesia russa, l’ensaladilla russa, el submarí rus i la vacuna russa. Al final parlem d’un país atroç, però fascinant, ple d’antiherois, però amb massa ídols. Potser un electricista ho pot equilibrar tot.