Article de Joan Tardà Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Foment xoca amb ERC i Colau
Ningú s’hauria d’enganyar sobre els interessos a què serveix la patronal catalana. De fet, Sánchez Llibre, com a exdirigent de CiU, no havia amagat mai les complicitats mantingudes amb el Fòrum Pont Aeri
Foment del Treball protagonitza una ofensiva a favor de la recuperació del projecte d’Aena d’ampliació de l’aeroport del Prat. Una vegada assumit el rebuig del Govern i dels ajuntaments del Prat i Barcelona i recordada la contestació ciutadana davant les agressions mediambientals, Josep Sánchez Llibre, com a president d’aquesta institució empresarial, ha impulsat la creació d’una taula de treball i reflexió per debatre com es pot fer viable la iniciativa del Govern espanyol en un futur immediat. És evident que l’ADN i els objectius de Foment, així com la trajectòria política del president, evidencien una voluntat de convèncer els poders públics i la ciutadania de les bondats del projecte que va ser desestimat fa uns mesos i reparar els desperfectes producte de la poca habilitat del Govern de Pedro Sánchez de voler imposar, sense atendre les demandes del territori afectat, un projecte que no comptava ni tan sols amb el suport de tot el seu Govern i que trinxava la llacuna de la Ricarda. En definitiva, aquest canvi de l’estratègia i dels actors encarregats d’executar-la no suposa cap gir conceptual quant al projecte presentat, per la qual cosa a ningú li hauria de sorprendre que les argumentacions continuïn sostenint-se en raonaments, avui dia caducs, estrictament economicistes, propis de quan no es qüestionava l’equació del creixement sense límits com a paradigma del progrés econòmic i social.
Tampoc ningú s’hauria d’enganyar sobre els interessos a què serveix Foment. De fet, Sánchez Llibre, com a destacat dirigent de CiU, no s’havia amagat mai de les complicitats mantingudes amb el Fòrum Pont Aeri, el ‘lobby’ format per poders fàctics econòmics madrilenys i catalans, els membres del qual o bé es van inhibir de la demanda d’inclusió en l’Estatut del traspàs de l’aeroport del Prat o s’hi van posicionar en contra. Com tampoc havia renunciat a presentar al Congrés dels Diputats, el 2010, demandes de partides econòmiques a incorporar en els Pressupostos de l’Estat per rescatar les societats concessionàries (Florentino Pérez i d’altres) de les autopistes radials de Madrid, mentre a Catalunya els conductors anaven covant la indignació que havia d’esclatar amb la plantada del «No vull pagar» als controls de peatge. O, últimament, singularitzant-se en les crítiques a l’alcaldessa Ada Colau en el marc d’una operació de desprestigi del Govern municipal de Barcelona, que abasta mitjans de comunicació i cert ‘agitprop’ a peu de carrer.
Amb tot, ni el vistiplau a Aena per part del PSC, responsable polític de les promocions urbanístiques desplegades a Gavà limítrofes del mateix aeroport, que va comportar dificultats operatives per a enlairaments i aterratges a favor de no fer impossible la vida per contaminació acústica, va ser suficient per complir la voluntat d’Aena. Ni tampoc van valer les astúcies protagonitzades pel vicepresident Puigneró, per tancar un principi d’acord en una trobada en el Ministeri de Foment, l’agost del 2021, amb la responsable Raquel Sánchez, el mateix dia que a Madrid es reunia la Comissió Bilateral Generalitat-Estat, sense que la part catalana fos coneixedora.
Entretots
En tot cas, les respostes tant d’En Comú Podem com d’ERC van ser contundents. Els primers, a través dels governs municipals de Barcelona i del Prat i els republicans, mitjançant un debat intern que va culminar en unes conclusions aprovades unànimement pels membres del Consell Nacional. De l’anàlisi de les posicions de les dues forces polítiques se’n va desprendre un compromís de no acceptació de renúncies, atenent la situació d’emergència que obliga a fer inqüestionables variables de criteri ecològic i social en la planificació del territori. En conclusió, agafar el bou del model econòmic imperant per les banyes, la qual cosa comporta també repensar tot allò relatiu a la indústria turística. I, quant a ERC, s’hi va afegir la imprescindibilitat que qualsevol debat al voltant de l’aeroport hagi d’incloure’n el traspàs de la gestió, per poder garantir les inversions i avançar en la qualitat, interconnexió i sostenibilitat de les infraestructures del país. Aeroportuàries i ferroviàries.
En els moments actuals, que sovint es pateix la carència de concreció per part dels partits polítics, és d’agrair que el republicanisme hagi sigut tan categòric a l’afirmar que no només la llacuna de la Ricarda no s’ha de tocar, sinó que no és assumible cap ampliació que hagi de suposar un increment global de les emissions de carboni, que no preservi la biodiversitat i que no compleixi estrictament les directives europees i l’Agenda 2030.
Perquè vivim temps d’urgències i ja no valen pedaços ni fugues cap endavant.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
