BARRACA I TANGANA
Ja quedarem
És trist però és real: quan era petit i em ficava al llit fantasiejava amb golassos per l’escaire i jugades increïbles, i ara quan m’ajec somio amb lesions lleus però suficients per sortir del camp d’una manera digna
És una temporada interessant per a la gent com jo, que arrossego tasques vitals pendents des de l’any 2002. Com que tinc vacances la segona quinzena de setembre, he passat l’estiu acumulant cites per a aquells dies. Sens dubte, he pronunciat les paraules «ja et diré alguna cosa al setembre i quedem un dia» per sobre de les meves possibilitats, perquè segur que arriben aquelles setmanes i em vindrà de gust allò de sempre: estar amb els meus fills, no fer res o veure partits. L’assumpte es complica encara més perquè he promès cafès, dinars i sopars en diverses ciutats d’un parell de països, he de llegir no sé quants llibres i veure un milió de sèries imprescindibles i, a més, per a aquella quinzena màgica que ja entreveig en l’horitzó amb falsos pensaments feliços tinc una pila de correus per contestar, mobles per comprar, factures per revisar i aquesta mena de tasques-tèrmits que ens van corcant la il·lusió per la vida.
Per si no n’hi hagués prou, per a la quinzena del «ja quedarem» he deixat també la meva tornada als terrenys de joc, perquè m’he compromès a jugar un parell de patxangues de futbol i hauré de ser capaç de córrer durant almenys 10 minuts per suavitzar una mica el ridícul. És trist però és real: quan era petit i em ficava al llit fantasiejava amb golassos per l’escaire i jugades increïbles, i ara quan me’n vaig a dormir somio amb lesions lleus però suficients per no continuar jugant, amb escletxes per demanar el canvi a temps i sortir del camp d’una manera digna abans que el mal sigui irreversible.
Mentre arriben aquells dies, el simple pensament de saber que m’espera una quinzena de descans em serveix d’oasi per afrontar la rutina i, encara millor, saber que després hi haurà el Mundial de futbol a la cantonada em val també de vitamina. Per això deia allò de la temporada interessant: quan ens n’adonarem ja arribarà al novembre el Mundial i en un tres i no res ja serà Nadal. Ànims, el curs ja està gairebé fet: quan ens descuidem seran les semifinals de la Champions i després una altra vegada les vacances d’estiu, i podré tornar a dir a la gent que ja quedarem al setembre, i de seguida un any menys per a la jubilació, l’únic objectiu d’importància en aquesta vida.
Canviar de vida
Notícies relacionadesÉs també una temporada interessant per prioritzar responsabilitats: no sembla que aquestes primeres 14 jornades de Lliga, abans de l’aturada pel Mundial, siguin de debò súpers importants. Passi el que passi, qualsevol objectiu serà possible quan s’acabi el Mundial, comenci l’any 2023 i ens tornem a autoenganyar amb el fet de canviar de vida. Tinc la impressió que ni el drama ni la joia que envolta ara alguns equips, des de l’eufòria del Barça a la depressió del Sevilla, és en realitat un diagnòstic definitiu, sinó com a molt un símptoma que serveix per estar feliç o trist durant el camí, que no és poca cosa, per començar, això també ho dic. Jo recordo més o menys així els cursos universitaris, l’època en què vaig començar a acumular les tasques vitals pendents que encara em persegueixen. La universitat, com la Lliga: tot el que passi abans de Nadal gairebé no importa, perquè és reversible encara.
Una temporada interessant: ja quedarem, ja estudiarem, ja guanyarem.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
