Objectes diversos

Fa dues setmanes va començar a circular un missatge per alguns telèfons d’Ourense. S’anunciava un mercat ambulant familiar en una casa als afores. «Posem a la venda l’herència dels nostres pares i avis», deia. L’herència incloïa «mobles rústics, de jardí, jocs de coberts, cristalleria, vaixelles, roba de casa, eines de conreu i objectes diversos». A l’instant em van despertar curiositat els «objectes diversos». De vegades, trastos inservibles i meravelles inesperades conviuen en harmonia. Fa anys, una amiga em va xivar que un ‘Tot a cent’ venia la biblioteca d’un veí que havia mort feia anys i que els hereus necessitaven espai. Allà vaig trobar, barrejats amb títols trivials, els primers números de la col·lecció groga d’Anagrama. 

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Vaig escriure a la mateixa amiga, que estava al corrent del mercat ambulant, i em va explicar que la família havia aixecat un imperi amb els abrics de pell. Li vaig expressar les meves sospites i les va confirmar: «Sí. Estan completament arruïnats». La ruïna és sempre un dolorós i terrible espectacle davant el qual resulta gairebé impossible no voler treure el cap, a veure què ha quedat del poder. «Hi hem d’anar ja», vaig avisar la meva dona. Gairebé vaig sonar com aquell pastor de Vilardevós que un dia, en la llunyania, va veure com un desconegut queia d’una moto i va dir al seu amic: «Anem-hi, cal escorcollar-lo». Per sort, l’anunci era gairebé divertit. «Mercat ambulant variat en un lloc agradable on passar una bona estona. Igual que en les pel·lícules americanes quan es muden de casa». 

Vam començar perdent-nos al sortir de la nostra ciutat. Gairebé va ser el millor del dia. No hi vam trobar res interessant. Ni tan sols una Bíblia de deu quilos que costava cinquanta euros. Ens va fer vergonya sortir-ne amb les mans buides, així que ens vam emportar un gerro. Vaig tenir entre les mans una maça de fusta enorme. Però no vaig trobar l’argument per endur-me-la. Ja me n’he penedit. En uns dies organitzo una festa a casa i, al veure-la, segurament els convidats preguntarien: «¿I aquesta merda per a què és?», i jo m’encongiria d’espatlles, i potser respondria que per trencar caps i objectes diversos.