Article de Matías Vallés Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
El Watergate pòstum de Trump
Per primera vegada en anys, ha brollat un escepticisme mundial sobre el risc d’un efecte bumerang. Els excessos en la investigació de l’FBI poden beneficiar el perseguit
Mar-a-Lago és la mansió on Hillary i Bill Clinton van assistir com a convidats d’honor al casament de Melania i Donald Trump, que en aquells temps es plantejava l’assalt a la presidència dels Estats Units pel partit Demòcrata, sota el padrinatge del seu predecessor. La vida és retorçada, i la residència palatina ha sigut assaltada per l’FBI, amb el pretext de tornar a demostrar que el senyor d’aquells paratges és el pitjor president nord-americà, malgrat que mai es va implicar en un conflicte bèl·lic. La peripècia d’un escorcoll sense precedents històrics està ja més enredada que una trama de Villarejo. Tanmateix, el vodevil se simplifica apreciablement al consignar que es tracta d’inventar-li a Trump un Watergate pòstum, que el mantingui a la palestra. Sacsejar l’espantall.
La constatació que ningú aconseguirà un Pulitzer i ni tan sols un clic esmicolant la Casa Blanca de Biden, que apunta a presidir les pèrdues d’Ucraïna i de Taiwan, ha obligat a ressuscitar el monstre que ens encanta odiar. Els registres humiliants en allò privat no han aportat cap revelació digna d’una mostra de sorpresa pública, però la sola invocació del penúltim president ja dispara l’adrenalina. L’àrdua investigació acabarà revelant que Trump va encoratjar i va celebrar la presa del Capitoli el gener de l’any passat, per si hi hagués un sol terrícola al marge d’aquesta constatació.
Entretots
No obstant, i per primera vegada en anys, ha brollat un escepticisme mundial sobre el risc d’un efecte bumerang. Els excessos en la investigació poden beneficiar el perseguit. David Brooks, el columnista de dretes d’un ‘The New York Times’ visceralment anti Trump, lidera la dissidència amb el seu comentari: «¿Acaba de reelegir l’FBI Donald Trump?». Alliberar els progressistes nord-americans de la seva obsessió per l’ogre de Mar-a-Lago és més important que regurgitar un garbuix de dades incriminatòries, ja cent vegades mastegades i que equivalen al laberint de les memòries sonores de Villarejo.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
