La dependència energètica Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

L’estratègia europea del gas

La reactivació del MidCat donaria més protagonisme a Espanya com a proveïdor gasístic i reforçaria la integració política energètica de la Unió Europea

2
Es llegeix en minuts
L’estratègia europea del gas

David Aparicio

Entre els molts assumptes que ha trastocat la guerra d’Ucraïna, el proveïment d’energia és un dels que més preocupa els governs de la Unió Europea. L’amenaça de Rússia de tallar la clau del gas obliga els països a buscar alternatives, fins i tot on abans havien sigut descartades. És en aquest context que s’ha d’entendre l’interès d’Alemanya en la construcció d’un gran gasoducte que connecti Espanya amb els països centreeuropeus. Aquest gasoducte –que suposaria recuperar l’aparcat projecte MidCat– ha despertat velles diferències entre països, evidenciant la falta d’una estratègia energètica europea, que debilita la UE en la defensa dels seus interessos comuns davant tercers. L’episodi podria tensar la relació de l’eix franco-alemany, si París es reafirma en la seva tradicional oposició a la interconnexió gasística que anhelen els germànics. Per a Espanya representaria més protagonisme com a proveïdor de gas a Europa, per la qual cosa compta amb la posició favorable del Govern central, amb la lògica reclamació que es financi amb fons europeus, és a dir, que no siguin únicament els contribuents espanyols que paguin per una infraestructura que beneficiarà la seguretat energètica del conjunt de la UE. També des de Catalunya, la Generalitat i la patronal Foment el veuen amb bons ulls.

El MidCat és un projecte iniciat fa més de 20 anys, que creuava el Pirineu per Girona però que mai es va arribar a finalitzar, perquè les autoritats de competència espanyoles i franceses el van tombar el 2019 al considerar que no hi havia necessitats de mercat que el justifiquessin. Llavors el gas que provenia de Rússia era fiable i barat, i la nova infraestructura, molt costosa i sense interès comercial. No cal dir que les circumstàncies han canviat radicalment. Espanya té la majoria de centrals transformadores de gas liquat de la UE, a més de la connexió del gasoducte amb Algèria, però la seva capacitat exportadora es troba avui molt limitada pels dos gasoductes que la connecten amb França. El Midcat permetria duplicar aquesta capacitat. Els arguments que exposa el Govern d’Emmanuel Macron (que és una obra molt cara, que no solucionarà la crisi energètica actual i que suposarà un pas enrere en l’objectiu de descarbonització, entre altres motius) poden ser raons per revisar i millorar aquest projecte estratègic, però no per bloquejar-lo.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Quant al repte climàtic, per exemple, no els falta raó als que adverteixen del retrocés que suposa invertir en combustibles fòssils (també ho ha fet Alemanya amb la tornada a les centrals de carbó), però actualment les energies renovables no són capaces d’atendre tota la demanda i el procés de transició serà llarg. En el cas del nou Midcat, a més, hi ha la intenció, si la tecnologia ho permet, que pugui servir no només per transportar gas, sinó també hidrogen líquid, cosa que la convertiria en una infraestructura compatible amb una economia verda.

Bé és veritat que la lentitud de l’execució del projecte farà impossible que resolgui els problemes urgents del conflicte amb Rússia, però no es tracta tant de donar una solució immediata, sinó d’avançar cap a una integració política energètica més gran que permeti a la UE donar una millor resposta a futures crisis. Un repte que no s’aconseguirà si cada país mira només per la seva pròpia conveniència.