El món en flames

I tot això se suma a un context internacional que cada dia que passa es torna més i més inestable i que obre al seu pas un festeig etern de noves incerteses. D’aquesta manera, si començàvem aquest any amb unes expectatives optimistes en relació amb els processos de recuperació econòmica i social després dels moments més durs de la pandèmia, arribem a la segona meitat de l’any amb una guerra oberta en territori europeu que ha aprofundit les debilitats del sistema, ja posades en evidència amb el començament de la pandèmia. Així, si per alguna cosa es caracteritza la guerra que es desenvolupa a aquestes hores a Ucraïna és per l’impacte que està tenint en l’àmbit internacional, precisament per ser una guerra ‘proxy’ de dues grans potències militars i, pel que sembla, que un aperitiu en el procés de desacoblament global cap al que avancem de manera inextricable des de fa un temps. 

Si el primer capítol de l’enfrontament entre blocs l’hem viscut des del febrer, el segon capítol de la saga i potencial punt d’inflexió ha sigut la visita de Nancy Pelosi a Taiwan, acompanyada d’una immediata reacció del Govern de Pequín en termes militars, però sobretot en àrees de cooperació política i econòmica, com el canvi climàtic i la política antiterrorista, per esmentar dos dels més rellevants. Sens dubte, la manera com la segona autoritat nord-americana ha actuat en aquesta ocasió és molt lluny de ser exemplar en un moment d’alta tensió política després de la invasió russa d’Ucraïna i la cimera de l’OTAN, on ja es va plasmar explícitament la categoria de rival sistèmic atorgat a la Xina.

Però, a més, en el cas d’Ucraïna, les derivades econòmiques provoquen un impacte més enllà de la regió. D’aquesta manera, la guerra convencional que vivim a Ucraïna també s’ha transformat en una guerra no només en matèria de seguretat i defensa. Involucra també la qüestió energètica, en la qual es busquen de manera desesperada alternatives als hidrocarburs russos alentint els processos de transició verda i recuperant fonts d’energia de les quals es preveia prescindir, com la nuclear i el carbó. Però, a més, a aquesta mena de nines russes, l’impacte en l’economia global s’ha fet més que evident des de la ruptura de les cadenes de subministraments, ja molt tocades per la pandèmia de la covid-19, fins a l’enorme crisi alimentària per la qual passen, especialment, els països africans, davant l’escassetat del gra procedent d’Ucraïna i Rússia. 

Notícies relacionades

L’elogi revolucionari

Una campanya en prosa

I amb aquests elements arribem a l’estiu, on tampoc han parat de succeir esdeveniments força inquietants. D’alguns d’ells, com la crisi política que travessa Itàlia i que ha portat a una (nova) convocatòria electoral, tindrem la solució al setembre i llavors veurem si efectivament l’extrema dreta, avalada o no per Putin, aconsegueix les regnes del Govern al palau del Quirinal. D’altres, com Kosovo, Nagorno-Karabakh, Palestina i el Sàhara, encara serà necessari esperar, probablement bastant temps. Ja se sap que allà on no hi ha perill d’expansió del conflicte la prioritat de resolució és sempre menor.

Així, entre les calors de la canícula accentuades pel canvi climàtic, els sobresalts bèl·lics cada 48 hores i la incertesa de com enfrontarem l’arribada de la tardor, transcorren els dies d’agost. Estiguin atents, de segur hi haurà novetats quan menys s’ho esperin.