Sánchez busca la seva recuperació

Tots els sondejos electorals, inclòs el baròmetre del CIS, donen avantatge al Partit Popular, que continua creixent a les enquestes després de la victòria a les eleccions andaluses. Aquest serà, sens dubte, la dada que marcarà el curs polític vinent, amb el líder de l’oposició, Alberto Nuñez Feijóo, convençut que pot guanyar a les generals, previstes per al desembre del 2023 si Pedro Sánchez manté el compromís d’esgotar la legislatura. És previsible que ho faci, i que aquesta expectativa preelectoral dificulti arribar a acords d’estat com els que Espanya necessita. Això ja ha passat una mica entorn d’algunes iniciatives legislatives, en què la falta de diàleg del Govern central, d’una banda, i la negativa sistemàtica de l’oposició, de l’altra, han impedit acords beneficiosos per a tots. Amb algunes excepcions, com l’aprovació d’un primer paquet anticrisi que va comptar amb l’abstenció del PP, aquest ha sigut el to dels últims mesos. Tot indica que ho continuarà sent i que Sánchez continuarà governant amb el suport crític dels seus socis d’investidura, sense aconseguir atraure l’oposició al seu terreny.

En aquest context, ¿quines són les possibilitats del president del Govern central per finalitzar la legislatura i per recuperar la iniciativa que les enquestes li neguen? Sánchez no ho té fàcil. Ni una cosa ni l’altra. Els seus socis principals no tenen interès a estripar les cartes abans del compte, i això els podria passar factura davant una més que previsible victòria de la dreta. El més probable és que continuïn tibant la corda, tot i que sense trencar-la, assumint el cost del soroll amb què les pugnes internes condicionen la tasca del Govern central, però sense assumir el d’un avanç electoral. L’aprovació d’un sostre electoral expansionista, una altra revisió a l’alça del salari mínim i la tramitació definitiva de lleis que són particularment importants per a Podem –memòria democràtica, ‘sí és sí’, vivenda, etc.– haurien de permetre mantenir la coalició fins a poc abans dels comicis, quan tot serà molt més fluid. El mateix es pot pensar dels acords amb Esquerra Republicana, si la pròxima reunió de la taula de diàleg, que tindrà lloc a Barcelona, no naufraga.

La intenció de Sánchez de recuperar la iniciativa ens sembla més espinosa, tenint en compte la magnitud dels problemes a què s’enfronta el Govern central. Una inflació del 10,8% tira per terra qualsevol esforç de contenció dels efectes devastadors de la crisi sobre els sectors més desfavorits. Això ja ha passat una mica durant els últims mesos i explica, en bona part, la collita del PP a Andalusia i els seus bons pronòstics electorals. ¿Pot revertir aquesta tendència Pedro Sánchez? Fent el mateix que fins ara, no ho sembla. En vista de la seva agenda ben plena per als pròxims 18 mesos, tot indica que té dipositades més esperances en la seva projecció internacional que en la política espanyola, dominada per la confrontació i el populisme. Els grans projectes energètics negociats amb la UE, com el gasoducte que porti el gas algerià fins a Alemanya passant per Espanya, formen part de les iniciatives de Sánchez, que sembla que diposita les esperances de recuperació del PSOE en una iniciativa europea intensa que culminarà amb la presidència espanyola de la UE durant el segon semestre del 2023. ¿Es pot invertir una tendència electoral desfavorable des dels èxits de la política exterior? L’experiència diu més aviat el contrari, però també és cert que, mai com ara, els nostres problemes han estat tan vinculats al futur de la Unió Europea.