A contrallum | Article de Juan José Millás Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Una frase amb ritme
Estava convençut que la qüestió consistia a trobar aquesta primera frase perquè la resta de la novel·la es desplegués davant seu com un mapa
Aquell dissabte terrible el Gerardo era sol a casa. La seva família se n’havia anat al camp per deixar-lo en pau, ja que al Gerardo se l’havia de deixar en pau de tant en tant. Quan feia poc temps que s’havia quedat en pau, tanmateix, es va posar nerviós. ¿Què podia fer amb ell mateix durant el cap de setmana que s’estenia davant la seva ment? Tenia al cap una idea per escriure una novel·la. La tenia des de feia 20 anys, per ser exactes i sempre culpava la seva dona i els seus fills de no facilitar-li la tranquil·litat precisa per començar-la. Per això s’anaven de tant en tant de casa per proporcionar-li l’espai de soledat que requeria l’acte creatiu. Però posar-se a escriure una novel·la un dissabte a la tarda li semblava ara un despropòsit. Els escriptors de veritat escrivien entre setmana: els dilluns, els dimarts, els dijous...
No obstant, va encendre l’ordinador i s’hi va posar. Havia escrit i llençat a les escombraries milers i milers de primeres frases. Si les reunís totes, podria publicar un llibre de la mida d’un ‘best-seller’. Estava convençut que la qüestió consistia a trobar aquesta primera frase perquè la resta de la novel·la es desplegués davant seu com un mapa. Llavors va escriure: «Un dissabte terrible, em vaig quedar sol a casa». Es va separar del teclat, va llegir la frase i va salivar de gust. Tenia ritme (de fet, estava composta per dos heptasíl·labs), ritme i contingut. ¿Per què era terrible aquell dissabte? Tots ho són en alguna mesura, va pensar, però el de la seva novel·la seria un dissabte inoblidable. Tan satisfet estava d’aquest començament, que va decidir premiar-se amb una copa de vi i amb un cigarret. Feia mesos que no fumava, però guardava un paquet en un calaix, per si hi havia una situació desesperada o feliç. Aquesta era feliç.
Entretots
Després de la primera copa de vi, se’n va servir una segona, que va acompanyar d’un segon cigarret. Fumava i bevia mentre anava d’un costat a l’altre del passadís assaborint aquesta primera frase («Un dissabte terrible, em vaig quedar sol a casa»), que tenia un excel·lent gust literari que potenciaven el vi i la nicotina. Al cap d’una hora, d’unes quantes copes i de 10 cigarrets, estava una mica borratxo i amb la gola seca. Llavors, pensant en el diumenge terrible que li quedava per endavant, va telefonar a la seva dona i li va pregar que tornés com més aviat millor amb tota la família.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
