Article de Mariano Marzo Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

3
Es llegeix en minuts
Energia i aliments: crisis entrellaçades

Epi_rc_es

En els últims anys, els preus dels aliments han experimentat un notable augment. Una tendència que s’ha accentuat després de la invasió d’Ucraïna i que suposa un risc cert de fam per a milions de persones al món. Segons el Programa Mundial d’Aliments de les Nacions Unides, el nombre de persones que enfronten a inseguretat alimentària aguda s’ha multiplicat per més de tres entre el 2017 i el 2021, i es podria incrementar aquest mateix any en un 17%, fins a afectar un total de 332 milions de persones.

Des de mitjans del 2020, l’increment de preus s’ha vist impulsat per diversos factors, com la recuperació de la demanda després de la crisi de la covid-19, els adversos impactes climàtics sobre l’oferta, les creixents restriccions comercials sobre els productes alimentaris i el ràpid augment dels costos de producció, particularment de l’energia i els fertilitzants. La posterior invasió d’Ucraïna per part de Rússia, el febrer d’aquest any, només ha fet empitjorar la situació. Els dos països són importants exportadors d’aliments (junts representen gairebé el 30% de les exportacions mundials de blat) i tots dos tenen un paper clau en el subministrament mundial de fertilitzants. El bloqueig per part de Rússia dels ports del mar Negre ha interromput les exportacions d’aliments i altres productes bàsics d’Ucraïna, al mateix temps que l’agressió militar està posant en risc la collita d’aquest any. Simultàniament, la guerra també ha agreujat la crisi energètica mundial, i ha elevat els preus de les matèries primeres energètiques i els seus derivats.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

La combinació de tots aquests factors ha tingut conseqüències negatives que s’han propagat globalment com una taca d’oli. La interconnexió entre la cadena de subministrament d’aliments i d’alguns dels béns associats (energia, productes agroquímics, fertilitzants, pinsos, capital...) ha fet que dificultats que en principi crèiem limitades a una regió o sector hagin tingut repercussions molt més àmplies del que s’esperava.

Un dels exemples més paradigmàtics d’aquest complex entramat és la relació existent entre les cadenes de subministrament de l’energia i dels aliments.

Notícies relacionades

Les indústries agrícola i alimentària utilitzen l’energia amb diverses finalitats. L’ús directe inclou: l’electricitat per al reg automatitzat, el consum de combustible per a la maquinària agrícola, així com tota l’energia requerida en diverses etapes del processament, envasat, transport i distribució d’aliments. L’ús de pesticides i fertilitzants genera grans quantitats de consum indirecte d’energia, ja que la manufactura d’aquests productes és molt intensiva en energia. En les economies avançades, per exemple als EUA, els costos directes i indirectes de l’energia poden representar entre el 40% i el 50% dels costos variables totals dels cultius, si bé aquesta proporció varia per regió, segons les condicions climàtiques i el tipus de cultiu. Inevitablement, qualsevol augment dels preus de l’energia es tradueix en més costos de producció i, en última instància, en preus més alts dels aliments.

El cas de la producció de fertilitzants, especialment dels nitrogenats, molt sensibles als preus de l’energia, també resulta il·lustratiu. Recordin que el nitrogen és un nutrient essencial per a pràcticament tota la vida vegetal i que l’amoníac és el punt de partida en la manufactura de tots els fertilitzants minerals nitrogenats, amb la meitat de l’amoníac que es converteix en urea, el producte fertilitzant d’ús més comú. Com que l’amoníac es fabrica a partir de gas natural a gairebé tot el món (l’excepció és la Xina, on s’utilitza principalment carbó), i com que amb freqüència aquesta matèria primera representa un 70%-80% dels costos de la producció d’amoníac i urea, l’encariment del gas ha contribuït a fer que els preus dels fertilitzants s’hagin més que triplicat des de mitjans del 2020, i han arribat al nivell més alt des de la crisi del 2008-2009 i, en el cas de la urea, al màxim històric. Un exemple de llibre de com l’aleteig de la papallona de l’energia pot pertorbar tota la cadena alimentària global.