El Barça i els germans fruiters de Chamberí

Feia anys que no tornava a Chamberí, el barri més popular de Madrid, que té un mercat, dels millors de la ciutat, en què hi havia, quan me’n vaig anar fa cinc anys, dos germans que em distreien amb baralles amb un origen que estava marcat perquè un era del Barça, encara més apassionat que jo, i l’altre era del Reial Madrid, fanàtic total del Reial Madrid. Aquest divendres estiuenc estava sol al mercat el madridista, atenent la seva immillorable parada de fruites i verdures, que en comparteix la gestió amb un parent tan pròxim. Em va rebre amb alegria i immediatament amb les reticències pròpies del mercat del futbol.

Aquest equip immens que està construint el Barcelona és, en efecte, una amenaça per al Reial Madrid. Però és impossible que se’l privi de la seva primacia, deia el fruiter blanc. La veritat és que els seus arguments no difereixen ara dels que s’escolten en els comentaris de ràdio o televisió, ja que el gir que el Barça li ha fet a les seves expectatives ha generat a moltes zones madridistes (de Madrid o de qualsevol lloc) la sensació que l’equip blaugrana està usurpant una atenció que no mereix.

El meu amic madridista del mercat concedia, en el seu cas, que els fitxatges són potents, ell no ho discuteix, però línia per línia, deia, el que té el Reial Madrid és molt millor, i per tant els recents campions de gairebé tot continuaran sent campions del màxim, «a tot estirar vostès seran sempre els segons».

Qualsevol aficionat al futbol, imagino, abans que comencin els partits o les competicions, té el pressentiment que els seus guanyaran. La seguretat madridista es basa en bons arguments, ja que en efecte en aquests anys recents nosaltres hem abaixat la guàrdia i, a més, hem deixat que se’n vagi el talismà de totes les batalles, Messi inesborrable... fins i tot per a Laporta.

Expectació positiva

Però era impensable fa un mes que aquest equip ‘fané’ i ‘descangayado’, com diu el tango, d’abans-d’ahir desencadenés l’expectació positiva que ara han aconseguit Xavi, Laporta i els qui hagin tingut a veure amb aquest gir de qualitat i d’expectatives. El moment és, per tant, excepcional, i és lògic que aixequi les sospites, i fins i tot el temor, dels qui creien que el ceptre ja estava concedit abans que traguessin de centre els competidors.

Era difícil imaginar que el Barça s'acostés a la competició amb les armes que ara té, i això que sotraga la parada de fruites del mercat de Chamberí, on dos germans enfrontats pel futbol volen coses diferents del futur, es trasllada automàticament al que es diu en els mitjans, en els de Madrid i en els de Barcelona, i per tant als bars i a les cancelleries del futbol.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

S’anuncia un canvi de rumb als mercats, com es diria al món de l’economia, però aquest canvi de rumb que en uns casos es desitja i en altres casos es tem ara obre una nova situació davant la temporada. El que semblava que es dirimiria amb la facilitat que té per a la rematada el francès Benzema és també als peus del polonès Lewandowski, i fins i tot dels del també francès Dembélé, que no es vol perdre aquesta festa, per a la qual s’ha quedat a Barcelona.

És tan interessant el que ve que aquesta temporada jo no vull perdre’m la lluita fruitera entre barcelonistes i madridistes al mercat de Chamberí.