L’altiva soledat de Laura Borràs

La suspensió de Laura Borràs com a diputada i, en conseqüència, com a presidenta del Parlament, per part dels membres de la Taula de la Cambra constitueix una notícia negativa per al prestigi de les institucions catalanes que ella hagués hagut d’evitar. Avalada només d’una banda de la seva formació política, Borràs ha preferit atrinxerar-se en una mena d’altiva soledat en comptes de fer un pas al costat, com li recomanaven fins i tot dirigents de Junts per Catalunya, el partit que presideix, després de l’obertura de judici oral per corrupció. A Borràs se la jutjarà pels contractes públics que –segons una investigació dels Mossos que va revelar EL PERIÓDICO– la política presumptament va entregar a dit quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes. Al resistir-se a dimitir, l’expresidenta s’ha equivocat. Amb això, no només no ha aconseguit evitar ser apartada de les seves funcions, sinó que ha creat un altre conflicte innecessari en la ja estressada política catalana. En cap moment ha actuat amb l’altura de mires que se li suposa a una presidenta del Parlament. Recolzada per uns 200 afiliats concentrats al parc de la Ciutadella i per un document de suport firmat per uns quants milers de seguidors, Borràs ha preferit morir matant. 

La seva qualificació de «diputats vestits de jutges hipòcrites» als cinc parlamentaris del PSC, ERC i la CUP que han votat en contra d’ella constitueix un gest tan inèdit com irresponsable tenint en compte que aquests no han fet més que aplicar l’article 25.4 del reglament de la Cambra pel qual ha de ser suspès qualsevol diputat imputat per corrupció a l’obrir-se el judici oral de la causa. Es pot discrepar de si l’acusació de prevaricació i falsedat documental per la qual el fiscal demana per a Borràs sis anys de presó i 21 d’inhabilitació constitueix o no corrupció, però ni l’acusació d’hipocresia ni les paraules amenaçadores de «tenir les mans tacades de sang» als qui han recolzat la seva suspensió són acceptables.

Borràs té dret a considerar-se una «filla de l’1 d’octubre» que no encaixa amb la lògica dels partits, ni tan sols els independentistes. Una cosa semblant va succeir quan Quim Torra va ser inhabilitat per penjar una pancarta a la Generalitat que vulnerava la legislació electoral. Tanmateix, el populisme que comporta aquesta actitud té un límit: el compliment de la llei per part dels servidors públics, encara més quan es tracta de la segona autoritat de Catalunya. Amb la seva actitud numantina, Borràs haurà enardit una part de l’independentisme aferrat a la idea del conflicte permanent amb l’Estat i les seves lleis, incloses les que emanen del propi Parlament. Una actitud que, per cert, contrasta amb la declaració que van aprovar dimecres el Govern i la Generalitat en la reunió de la taula de diàleg, quan van coincidir que l’activitat política i institucional ha de transcórrer «d’acord a procediments democràtics».

Després de la suspensió, Borràs va insinuar que aspira a erigir-se en la líder dels qui aposten per la confrontació i l’unilateralisme. Té dret a fer-ho, fora de les institucions, mentre no se celebri el judici. Però és probable que la seva posició política, com a presidenta de Junts, hagi quedat debilitada. L’última enquesta del CEO, publicada ahir, indica clarament que aquest és el partit que perd més diputats després de presentar-se en els últims mesos com el paladí de la confrontació i l’independentisme més irredempt. La discreció amb què han actuat el seu secretari general, Jordi Turull, i altres líders del partit, malgrat els seus suports formals a Borràs, revela un cert embafament d’actituds que impedeixen que Junts ocupi un lloc central en l’espai nacionalista català.