La campanya militar (57) | Article de Jesús A. Núñez Villaverde Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Rússia juga al seu aire amb els cereals ucraïnesos
Putin segueix en condicions de bloquejar les exportacions de gra d’Ucraïna amb el doble objectiu de perjudicar la seva economia i de pressionar Occident culpabilitzant-lo de provocar una fam generalitzada
El joc és vell. Algú ataca amb míssils Kaliber el port d’Odessa tan sols un dia després que Ucraïna i Rússia, per separat, signin un acord gràcies a la mediació turca i amb l’aval de l’ONU perquè els cereals ucraïnesos puguin tornar a ser embarcats des dels ports d’Odessa, Txornomorsk i Juzhne i pal·liar així la crisi alimentària que ja afecta molts països. Moscou nega immediatament qualsevol responsabilitat. Turquia comunica que Moscou li ha confirmat que no té res a veure amb l’atac. L’ONU declara que no pot determinar qui ha sigut l’atacant. I finalment Rússia confirma que sí que ha llançat l’atac, però que l’objectiu era una instal·lació militar, no una infraestructura logística necessària per a la càrrega dels vaixells.
Entretots
Així, com tantes altres vegades, Rússia aconsegueix d’un sol cop que els qui planegin enviar vaixells a aquests ports s’ho pensin dues vegades, que Turquia i l’ONU tornin a quedar menyspreades i que Ucraïna sàpiga que no hi haurà cap pausa, tot i que amb això la credibilitat de la paraula russa quedi per terra. I a sobre Moscou pot adduir que no ha violat l’acord, ja que no ha impedit el trànsit del gra, sinó que s’ha limitat a colpejar un objectiu militar terrestre del seu enemic. De poc serveix que l’anomenat acord d’Istanbul estipuli que es formarà un centre de coordinació –amb representants d’Ankara, Kíiv i Moscou–, que s’obriran tres corredors d’entrada i sortida (Kíiv no desitja el desminatge d’aquests ports, ja que retardaria setmanes l’aplicació de l’acord), que les inspeccions dels barcos només es faran en aigües turques (per comprovar que no transporten cap mercaderia prohibida), que els vaixells russos no participaran en les escortes que s’hi organitzin o que no hi haurà representants russos als tres ports.
Notícies relacionades
A la pràctica, tot l’acord queda subordinat als càlculs de Vladímir Putin mentre cal preguntar-se, d’una banda, què ha aconseguit a canvi de la firma i, de l’altra, fins on arriba la voluntat de la comunitat internacional quan Moscou decideixi bloquejar algun barco (sabent que Rússia pot vetar qualsevol resolució del Consell de Seguretat que pretengui atemptar contra els seus interessos). És a dir, Rússia segueix en condicions de bloquejar les exportacions ucraïneses de gra amb el doble objectiu de perjudicar la seva economia –Volodímir Zelenski calcula que el país necessita 9.000 milions de dòlars al mes per poder mantenir el seu funcionament bàsic– i pressionar Occident culpabilitzant-lo (sense fonament) de provocar una fam generalitzada.
Evidentment, si Ucraïna fos capaç d’exportar els seus cereals tindria un efecte molt positiu, però això no implicaria que s’acabessin les seves penúries ni que arribés a la seva fi la crisi alimentària que pateixen molts països africans i asiàtics. N’hi ha prou amb recordar que abans de la invasió russa Kíiv n’exportava mensualment uns 6 milions de tones. Ara només n’està venent uns 2 milions i diu que n’emmagatzema 20 més per un valor estimat en 10.000 milions de dòlars (poc més d’un mes, segons els càlculs de Zelenski). Si es té en compte el que ha robat Rússia, els camps incendiats i les enormes dificultats per a una nova collita, més el temps necessari per normalitzar els canals comercials fins que finalment puguin arribar a tants milions de persones famolenques, és immediat concloure que, fins i tot en l’improbable cas que s’aconsegueixi aplicar l’acord, els problemes no s’acabaran.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
