Pros i contres | Article de Josep Maria Fonalleras Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
De les nits tropicals de fa 110 anys i de les d’ara
El concepte ‘nit tropical’ ens evocava excessos de tot tipus o, com a mínim, aquells que protagonitzava Carmen Miranda amb barret de ‘tutti frutti’. A hores d’ara, quan ho sentim ja tremolem, tot i que certament aquesta no és l’expressió més adequada. Nit tropical és ja sinònim de nit tòrrida, que és, segons els experts, no baixar de 25 graus ni tan sols a la matinada. I les perspectives són esfereïdores. Fa uns dies, arran de la segona onada de calor, el portaveu de l’Agència Estatal de Meteorologia definia el futur amb unes paraules apocalíptiques: «L’estiu més càlid fins ara podria ser un estiu fresquet per a finals de segle».
És a dir, els joves i nens que seran vellets el 2100 recordaran aquestes terribles i tràgiques jornades de canícula com un espai paradisíac. D’entrada, haurem de canviar la definició del diccionari. Canícula: «Període d’unes quatre a sis setmanes que comprèn una part de juliol i gran part d’agost durant el qual fa molta calor». Tot i això, de la pesadesa d’aquest temps ja en parlava Carner fa més d’un segle. Per al poeta, «la pedra es torna brasa i l’aire es torna plom». Devien ser, ara hi caic, 110 anys després, estius fresquets.
Entretots
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
