Serps a l’avió

Amb els anys, la notícia de trobar-se una serp al lavabo ja va començar a ser menys notícia, i és que aquests animals s’han convertit en mascotes. En ocasions de manera il·legal, ja que es comercia amb espècies protegides. El 2018, el Seprona, el Servei de Protecció a la Natura de la Guàrdia Civil, va trobar a Madrid i Castelló 600 rèptils de quatre continents. Llangardaixos, tortugues, serps... De tot i de tot arreu. Des d’Oceania a Amèrica. Alguns rondaven els 50.000 euros al mercat negre. Els seus destinataris eren majoritàriament col·leccionistes. Aquests animals, pel seu exotisme o la seva perillositat, s’han convertit en exclusius. Com si fossin gerros de porcellana xinesa. La investigació es va iniciar a l’aeroport de Schipol, a Holanda, on es va interceptar un passatger que portava a Espanya 200 rèptils a les maletes.

Aquell mateix any, al popular barri de Sant Ildefons de Cornellà es detenia un home que tenia un drac de Komodo. Un llangardaix que pot superar els dos metres i pot devorar una persona. I també serps de cascavell. Un tipus d’escurçó per al verí de les quals és difícil posseir antídots perquè no pertanyen a la nostra fauna. Allà ja em vaig posar amb el tema, que vaig abordar amb devoció. I és que he de dir que des de petita m’ha interessat aprendre sobre els rèptils. Els meus favorits han sigut els ofidis, és a dir, les serps. Estèticament em semblen uns éssers increïbles. El seu cap, els seus ulls, les escames, la seva manera sinuosa de moure’s em fascinen. Però les veig per la tele. Als documentals. Mai en tindria una. Em fan pànic.

Notícies relacionades

L’Escola de la Natura de Parets intensifica l’activitat com a centre de recollida d’animals

Illa, malgrat Sánchez

No les criminalitzo: són d’aquest món. Porten al planeta més temps que nosaltres i no mereixen que les traguem del seu entorn per acabar com a objecte decoratiu. En cases de gent que no sap ni cuidar-les ni manejar-les, ja que algunes són verinoses. Investigant sobre el tema vaig conèixer un herpetòleg capacitat per fer-se càrrec de les més perilloses. Darrere d’altes mesures de seguretat acollia i cuidava animals que les autoritats havien trobat en domicilis, d’amos i de veïns, ja que els ofidis poden viatjar per les canonades. També es feia càrrec de les que havien sigut abandonades. Enmig de la situació, el so de la serp de cascavell en un dels terraris em va trastocar. Aquest animal havia d’estar el desert d’Arizona. Però quan vaig veure un pitó albí sense escames fruit de diversos encreuaments em vaig estremir i vaig sentir una llàstima immensa.

Amb aquest especialista parlem de la perillositat de les serps, de les verinoses, de com alteren la nostra fauna, però, sobretot, de si són adequades com a mascotes. No ho són. El seu cervell reptilià no els permet reconèixer ningú, ni el seu amo. I mossegaran si se senten atacades. No fan més companyia que un quadro. A diferència d’un gos o un gat, una serp mai et pot arribar a estimar.