Les misèries d’Uber

Aquest és un bon moment per recordar la calidesa i reconeixement amb què van acollir Uber la majoria d’elits empresarials i gurus econòmics, considerada com un gran referent d’innovació i gestió per les ‘business schools’ de tot el planeta. El discurs dominant proclamava que era impossible posar portes al camp, que la revolució tecnològica era imparable i que aplicacions com Uber eren reflex d’una nova societat, més eficient, oberta i meritocràtica; que deixava enrere serveis arcaics com el del taxi, sotmès a una innecessària regulació pública.

Notícies relacionades

El taxi reclama el final d'Uber sota l'amenaça d'una aturada indefinida

Naturgy: no tots els fons són iguals

Ara, al cap d’una dècada, s’evidencia que la realitat és molt diferent i que la irada reacció del taxi, que de la nit al dia es va veure enfrontat a una competència deslleial i desregulada, tenia tot el seu sentit. De la mateixa manera, van resultar oportunes determinades administracions que van limitar la implantació d’Uber i altres plataformes similars; era tan sols qüestió de preguntar-se les conseqüències de la seva abrupta irrupció, especialment a mesura que s’anava coneixent el tracte dispensat als seus empleats. El més trist del cas és que taxistes i conductors de les plataformes van arribar a enfrontar-se, mentre que els alts directius d’Uber anaven cobrant els seus bons milionaris.

El que ara coneixem de la plataforma digital ens indigna, però el més preocupant de tot és que, probablement, cap de les actuacions, per lamentables que resultin, sigui il·legal. Per a això estan els prestigiosos bufets d’advocats.