Uber va voler enverinar la rivalitat Madrid-Barcelona al recalar a Espanya

La companyia nord-americanaUber va mirar d’explotar la rivalitat entre Madrid i Barcelona durant el 2014, coincidint amb la seva arribada a Espanya, amb l’objectiu de «crear un desafiament entre Catalunya i el Govern nacional», atesa l’oposició que estaven trobant al seu camp de proves, la ciutat comtal.

Així es desprèn de la informació publicada aquest dilluns per ‘El País’ arran dels documents filtrats al diari britànic ‘The Guardian’ i compartits per aquest amb el Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació (ICIJ, en anglès) i la seva xarxa de col·laboradors, de la qual també forma part La Sexta.

Després de la seva difusió, fonts d’Uber insisteixen que «mai» han posat ni posaran excuses per comportaments del passat que «clarament no estan d’acord amb els valors actuals», i demanen al públic que jutgi l’empresa pels últims cinc anys i el que farà «d’ara endavant».

Rivalitat Madrid-Barcelona

D’acord amb ‘El País’, els antics directius de l’empresa van veure en el Mobile World Congress del 2015 una oportunitat per «avergonyir» Barcelona, després que els seus primers contactes amb l’Administració catalana no fossin com Uber esperava, després del seu desembarcament l’abril del 2014.

Davant aquest contratemps, la companyia va repensar aquell estiu una ofensiva política a Barcelona i Madrid, el Govern de la qual, encara en mans del popular Ignacio González, estava «ansiós» perquè entressin al mercat.

‘El País’ cita un document estratègic en el qual Uber parlava com a pròxima destinació de Madrid, amb un Executiu regional que representava «la facció més liberal» del PP, si bé establien com a límit no anar «a una confrontació oberta amb el taxi» i menys «a un any de les eleccions».

D’acord amb la presentació inclosa en els anomenats ‘Uber files’, davant l’oposició rebuda a Barcelona Uber va creure que el que havia de fer era «generar por entre els polítics» que la ciutat «podria perdre la seva reputació i imatge com a ‘hub’ mundial d’innovació i desenvolupament si no adopta la política correcta».

Segons el diari, aquesta situació va sobrevolar el Mobile World Congress de març del 2015. Així, mesos abans la companyia ja estava planejant la participació –finalment, avortada– en l’esdeveniment del qui fos el seu conseller delegat, Travis Kalanick, a manera d’‘holograma’.

«M’encanta la idea com una possibilitat que avergonyiria Barcelona, com si no pogués protegir els inversors de la màfia local (en al·lusió als taxistes)», va respondre el director de Polítiques Públiques per a Europa, Mark MacGann.

«Arriba i després comença la tempesta de merda»

Els ‘Uber files’ recreen com va ser l’aterratge de l’empresa a través de correus dels seus directius on es reconeix que no s’aturen «a entendre el marc legal».

«De vegades tenim problemes perquè, bé, és que som fotudament il·legals», afirmava una directiva el 2014, mentre que un altre missatge sostenia que «Uber arriba i després comença la tempesta de merda legal i legislativa».

A escala europea van intentar, no sempre amb èxit, transmetre el seu missatge a polítics com el llavors president del Govern central Mariano Rajoy i l’ex primer ministre italià Matteo Renzi, i consten detalls de reunions privades per discutir la llei del sector amb el president francès, Emmanuel Macron, en la seva etapa de ministre d’Economia.

Un portaveu d’Uber ha defensat que, durant el període 2014-2016, la voluntat de la companyia va ser «treballar de manera transparent amb els governs per trobar maneres de modernitzar o crear noves lleis que donessin cabuda a les noves alternatives de transport que estaven naixent».

«La idea que això es va fer en secret no té sentit», afirma.

«La violència garanteix l’èxit»

En l’estratègia s’integraria, a més, l’ús d’imatges de les accions més crues dels taxistes sobre els conductors d’Uber per convèncer amb el seu discurs, ja que «la violència garanteix l’èxit», sentenciava Kalanick via WhatsApp durant les protestes a França, el juny del 2016.

Dos anys abans, els taxistes de Barcelona i Madrid ja s’havien rebel·lat contra l’arribada d’Uber, per circular sense demanar permisos ni llicències.

«Seria molt potent tenir fotos de violència a Barcelona», indicava el director de Polítiques Públiques per a Europa al correu consultat per ‘El País’, que informa que a Madrid l’estratègia va passar per contractar una empresa d’espionatge per descobrir debilitats dels taxistes.

Nova etapa

Notícies relacionades

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

Victoria Beckham dissenya amb Mango

La vicepresidenta sènior de Màrqueting i Assumptes Públics d’Uber, Jill Hazelbaker, s’ha referit aquest dilluns als errors en la gestió abans del 2017.

Va ser la raó per la qual es va contractar un nou conseller delegat, Dara Khosrowshahi, que «va redissenyar els valors, va renovar l’equip de direcció, va fer de la seguretat una prioritat per a l’empresa (...) i va instaurar rigorosos controls i processos legals per operar com a cotitzada».