Guanyar i perdre
La derrota de Badosa, la lesió d’Alexia
De vegades es perd i el més normal, sens dubte, és perdre. I, tot i que les estrelles s’apaguen un moment, el fenomen que arrosseguen segueix allà
Que Rafa Nadal guanyi o perdi a Wimbledon ja ha entrat en la dimensió del «què importa». No és igual, exactament: animem i desitgem la seva victòria perquè el seu triomf és més col·lectiu que el del país que representa o l’aficionat de tennis global. Cada punt que arrenca amb la seva raqueta és una derrota al pas del temps que ens crema una neurona més, que ens dibuixa una arruga nova, que ens diu que som més a prop del declivi del nostre potencial, del punt a partir del qual tot sembla un pendent avall sense fre.
Encara té carrera per davant, contra pronòstic, contra la biologia i el que hem vist. No és el mateix que guanyi o perdi una competició, no, però la lliçó de vida que dona aquest bruixot de la raqueta va per altres camins, com la que dona una Badosa que perd el seu pas a quarts de final. Una tennista excepcional, en el ‘top’ del rànquing de la WTA. De vegades es perd i el normal, sens dubte, és perdre. «Ens hem malacostumat a guanyar».
L’esport és el rei d’aquesta polarització, guanyar o perdre, amb un marcador final i unes regles de joc, però sobretot un temps que traça com un guix a la pissarra la casella on cap tot un món amb un principi i un final. Ni tan sols la política, molt hooliganitzada en les últimes dècades, competeix en aquesta radicalitat. Quan acaben unes eleccions, cada partit cuina els resultats per suavitzar les arestes dels fracassos.
El futbol femení brilla aquests dies a les nostres pantalles amb l’Eurocopa i la lesió d’Alexia Putellas, l’estrella del campionat, es podria viure com una derrota més amarga que la d’un Nadal retirat de Wimbledon per una dolorosa fissura abdominal. No perd una ocasió de gol, un partit, sinó que ens sembla que perd tot el fenomen global que ha empès l’esport femení a la visibilitat, que ha ocupat el seu lloc en el món. ¿Però de debò és així? Tot i que ella no serà al camp del joc, hi seran totes les altres i el fenomen era això.
Sortir a les derrotes oficials, aquelles que porten certificat i cobertura informativa, és un misteri gairebé insondable. El periodista Francisco Cabezas ho fa en la seva primera novel·la, ‘Perder’, editada per Panenka. Un jove de Cornellà que se sent impostor en el sotragueig de partits que encadenen derrotes i victòries del Barça en diferents estadis, avions i maletes i molta adrenalina, la del tancament de la crònica del partit a temps d’arribar a la rotativa, sobretot quan la pilota no només perfora la xarxa d’una porteria, sinó que a més es carrega una crònica que ha de refer sencera en 5 minuts.
El periodista arrossega, gairebé com un personatge mitològic, la desaventura en un viatge vital i esportiu que el porta des del cel de poder exercir de cronista en un diari, la seva vocació, fins a la humiliació del Parc dels Prínceps, a París, amb la derrota per 4-0 contra el PSG el 2017 que va obrir un llarg camí de fracassos per al Barça.
Notícies relacionades¿Què és perdre? Al final tot depèn del punt de vista. També dels objectius i de l’ambició. La partida pot semblar definida per unes regles de joc, una convenció que tots compartim, però al final cada jugador i fins i tot els participants passius, els que mirem, tenim les nostres pròpies claus per interpretar si es desenvolupa segons el que esperem d’aquella estona de competició.
Badosa no ha perdut a Wimbledon si ens ha tornat a la casella que l’esport també vol dir caure en una eliminatòria perquè hi ha jugat i ha tingut opcions. El futbol femení no ha perdut amb la lesió de Putellas perquè, gràcies al seu talent, milions d’espectadors poden seguir l’Eurocopa tot i que ella no hi jugui. Nadal és Nadal, guanyi o perdi o es lesioni. I el protagonista de ‘Perder’, el cronista d’esports que viu en uns cavallets d’adrenalina, no perdrà mai perquè va muntat en una il·lusió complerta, escriure del que li apassiona i compartir la seva vida amb gent com ell.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
