Les víctimes de l’amiant i les institucions: un repte col·lectiu

Es troba al Congrés dels Diputat el tràmit final de la proposició de llei de creació d’un fons de compensació per a les víctimes de l’amiant. ¿Qui són les víctimes de l’amiant? Persones treballadores i les seves famílies, amb noms i cognoms, que, a traïció, sense que res ni ningú les advertís, es van veure afectades pel mesotelioma, una malaltia mortal o en molts casos incapacitant. Dic a traïció perquè és després de 10 o 20 anys de vida professional o després d’haver deixat de treballar quan apareix la malaltia.

Està provada científicament la relació directa de l’exposició a l’amiant amb el mesotelioma: material cancerigen del grup I, segons el Centre Internacional d’Investigacions sobre el Càncer (IARC).

Per situar la qüestió, unes dades. A Espanya durant tot el segle XX, entre 1960 i 1995, l’ús de l’amiant per a la construcció era habitual. Segons dades contrastades se’n van consumir unes 2.300.000 de tones.  En aquelles dates encara es desconeixia els efectes nocius d’aquesta substància. Es va haver esperar fins al 2002 perquè es prohibís utilitzar-lo. 

Perquè entenguem la transcendència personal, social i econòmica d’aquesta tragèdia, es coneixen 3.943 morts vinculades directament a l’amiant entre 1994 i el 2008. Per poc que pensem, si durant més de mig segle s’ha utilitzat aquest mineral, per exemple, per a la construcció, s’entendran perfectament les dramàtiques conseqüències que ha tingut per a les persones treballadores i per a les seves famílies, tenint en compte el seu prolongat ús. Les persones afectades o bé manipulaven l’amiant o bé hi estaven exposades. Podem posar l’exemple d’aquelles persones que rentaven la roba dels treballadors que feien tasques en les quals s’utilitzava aquesta substància tòxica. Estic referint-me a totes aquestes dones, també molt afectades.

Al llarg d’aquests anys els treballadors d’aquestes empreses i les seves famílies s’han vist desprotegits davant aquesta greu malaltia. Una fatalitat sense capacitat de prevenció, ja que llavors el seu ús estava permès. 

La malaltia, la mort posterior i l’angoixa d’haver contret la malaltia fa que moltes persones pateixin. I no només en termes de salut, també des del punt de vista econòmic. Moltes d’aquestes famílies s’han vist obligades a acudir a la justícia i demandar les empreses, moltes d’elles desaparegudes a causa del llarg lapse de temps en què finalment es va diagnosticar la malaltia. A l’angoixa de veure un familiar malalt, amb la incertesa del desenllaç, s’hi ha unit el cost econòmic. I tot això agreujat pel fet que ningú els donés resposta.

Han sigut les associacions de víctimes de l’amiant, primer, i després el Parlament basc els que han instat el Congrés dels Diputats a donar-los protecció a través d’una llei estatal. Aquesta iniciativa va entrar el desembre del 2019 al Congrés dels Diputats. El Parlament basc havia aprovat per unanimitat, i remès al Congrés per a la seva consideració, una proposta de llei que tenia com a finalitat protegir mitjançant un fons les víctimes de l’amiant.

La setmana passada el Congrés dels Diputats va donar llum verda a aquesta proposta de llei. El fons de compensació que regula ja neix dotat amb 25 milions d’euros, ja que així ho va consignar el Poder Legislatiu a la llei de pressupostos generals de l’Estat per al 2022. 

La nova llei protegirà les persones treballadores exposades a l’amiant i a aquelles que tinguin una malaltia de la qual s’hagi determinat, o es pugui determinar, que la causa principal ha sigut l’exposició a l’amiant, com dèiem a les dones. També les que depenguessin econòmicament de la persona morta, i totes aquelles afectades per l’amiant que han vist reconeguts els seus drets en un procés judicial quan l’empresa per a la qual treballaven havia desaparegut.  Aquesta iniciativa és de gran importància. La futura llei s’insereix dins d’aquelles que tenen per finalitat la reparació del mal.

Les institucions, els sindicats, i avui els diputats i diputades, hem escoltat les persones i els familiars d’aquells que van morir a causa de l’amiant. Persones que van manipular una substància des de la confiança que no tindria cap conseqüència irreparable per a la seva salut o la dels seus pròxims, ja que així ho deia la norma jurídica. Crec no equivocar-me si dic que aquesta nova llei ha sigut un repte per a les mateixes víctimes, que s’han mobilitzat fins a l’extenuació en molts casos i amb gran dosis de perseverança. I també ho ha sigut per a aquells que formem part de les institucions públiques, en les quals la ciutadania confia i que hem de saber donar resposta. 

No és menyspreable que els ponents de tots els grups parlamentaris, de forma unànime, hàgim consensuat els qui són les víctimes en l’àmbit laboral, domèstic o ambiental; els qui són les persones beneficiàries; que ens hàgim posat d’acord que sempre que es detecti que la causa de la malaltia és l’exposició a l’amiant procedeix la reparació, hagi desaparegut l’empresa o no i hi hagi o no un litigi. El fons que es posa en marxa respon, amb una finalitat clara, al fet que no hi hagi ni una sola escletxa de desprotecció per a cap de les víctimes.  

Notícies relacionades

Famílies i veïns fan front comú per exigir l’eradicació de l’amiant a les escoles

Ara és temps de la infància

No ha sigut un camí fàcil. Diria que massa dilatat en el temps i tortuós en ocasions per a les víctimes. Però finalment, dimarts la ponència d’estudi i d’elaboració de la iniciativa va posar, per unanimitat, les persones en el centre de les polítiques públiques, al més pur estil de la forja de l’Estat de benestar que hem de continuar construint per poder dir que vivim en un país digne que no deixa ningú enrere. 

El final no ha arribat encara. Celebrarem aquesta llei quan les víctimes es vegin rescabalades de forma real i efectiva dels danys i sofriments patits durant tant temps. El pas que hem fet col·lectivament davant aquest repte, tant les víctimes com els poders públics, ens confirma que quan les institucions són al costat de la gent som més forts com a societat.