REIVINDICACIÓ HISTÒRICA

Famílies i veïns fan front comú per exigir l’eradicació de l’amiant a les escoles

  • La FAVB exigeix al Consorci d’Educació de Barcelona un cens de totes les escoles amb aquesta problemàtica i un pla urgent per solucionar-lo

Famílies i veïns fan front comú per exigir l’eradicació de l’amiant a les escoles

JORDI OTIX

3
Es llegeix en minuts
Helena López
Helena López

Redactora

Especialista en Educació

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Sobre la taula, un cartell groc amb un missatge contundent: «Si el respires, se’t clava. Escoles lliures d’amiant». Famílies d’algunes de les escoles actualment mobilitzades contra l’amiant a Barcelona s’han reunit aquest dimecres al local de la FAVB per fer un front comú. Exigeixen a les administracions –a totes– una solució urgent. No volen que els seus fills continuïn respirant amiant a l’escola, l’espai en què passen més hores al dia. Per visibilitzar el malestar –i que no es tracta d’una cosa aïllada, sinó d’un mal molt estès– les entitats en peu de guerra contra l’amiant han organitzat aquest dimarts una roda de premsa conjunta en què han participat des de la mateixa FAVB, que ha coordinat la mobilització des de la seva activa comissió contra l’amiant, fins a científics experts i preocupats en la matèria.

A ulls de Joan Maria Soler, vocal de la FAVB en l’assumpte, la demanda és clara: que el Consorci d’Educació de Barcelona faci públic el cens d’escoles afectades per l’amiant a la ciutat i que presenti un pla per eradicar-lo. «Es tracta d’una qüestió de salut pública que només pot resoldre’s amb voluntat política», afirma l’activista veïnal, que insisteix que estan sorgint diversos conflictes en escoles de la ciutat que no obeeixen a dinàmiques concretes de les escoles, sinó que són en un mateix marc que s’hauria d’afrontar de forma global.

Es tracta d’una qüestió de salut pública que només pot resoldre’s amb voluntat política

Tots els presents han insistit que no hi ha cap dubte en el reconeixement de la perillositat de l’amiant: l’any 1977 l’OMS ja va advertir que era cancerigen i el 2002 es va prohibir-ne la utilització a Espanya. Però, d’una altra cosa de què no tenen dubtes és que eradicar-lo no ha sigut, vistos els resultats, una prioritat per als polítics. Per això han decidit fer un pas al capdavant i fer soroll, fins i tot situar la qüestió a l’agenda política. «Si no premem des dels moviments socials, des dels barris, és molt difícil que tirin endavant amb la retirada de l’amiant», ha animat a la mobilització Soler, qui ha recordat el cas de l’escola de la Prosperitat, a Nou Barris, centre que després de molts anys de lluita insistent de les famílies, l’any passat va aconseguir resoldre el problema.

Pandèmia evitable

El pneumòleg Josep Tarrés parla d’una «pandèmia evitable». «L’amiant és un cancerigen de primer nivell que té un període de latència llarg. Pot provocar un càncer als 30, 40 o 50 anys. I aquestes conseqüències a llarg termini són un problema per a l’actuació, ja que els polítics miren sempre a curt termini», ha apuntat el doctor, qui parla de «milions i milions de microfocus».

A la reflexió del doctor se suma César Sánchez, pare de l’Escola 9 Graons, a Roger de Flor, una de les mobilitzades: «Tenim un garatge amb fibra d’amiant al mig del pati de l’escola. Fa dos anys que lluitem i encara n’estem esperant la retirada. Per a l’administració tot són excuses. Que no hi ha una llei que els empari, que no tenen recursos... Si en 30 anys ens trobem amb un cas, ¿a qui anirem a reclamar? ¿On estaran aquests polítics llavors?».  

«Responsabilitat i serietat»

Miguel Moreno, membre de Jubilats Macosa, afectats per l’amiant –entitat que forma part del grup de treball de la FAVB- és el més dur i sentit amb les seves paraules: «L’amiant mata. Demanem responsabilitat i serietat».

Les famílies de 9 Graons no són les úniques mobilitzades. Les afes de les escoles Els Encants, Gaia i l’EBM Leonor Serrano fa anys que es mobilitzen, igual que les de l’escola Antoni Balmanya, la Fluvià i Prosperitat, aquesta última és l’única que, de moment, ha aconseguit ser escoltada.

Qüestió de drets

Entre el ventall d’arguments que l’administració dona a les famílies per no procedir a la retirada destaca que no poden fer res perquè l’amiant no és dins de l’escola sinó una propietat privada (just al costat). «El dret a la propietat privada preval sobre el dret a la salut dels nostres fills?», es qüestionen enfadats.

Notícies relacionades

Carolina Abadia, membre de la plataforma de les escoles de Glòries contra l’amiant explica que tenen 5.000 metres quadrats d’amiant en dues illes, gran part molt deteriorada. «Hem portat la situació al síndic i ens ha dit que teníem raó, que s’està perjudicant la salut pública de les famílies i dels treballadors del centre», exposa.

El doctor Tarrés ha apuntat, a més, que seria necessari no només actuar a les escoles, sinó també als llocs on van els nens: també poliesportius, biblioteques...

Temes:

Amiant