Immigració Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Investigar la tragèdia de Melilla

El president ha d’explicar-se en una sessió única o en el pròxim debat sobre l’estat de la nació i les investigacions han d’arribar fins al final per aclarir els fets

2
Es llegeix en minuts
Investigar la tragèdia de Melilla

Després de l’èxit de la cimera de l’OTAN celebrada a Madrid, el president del Govern, Pedro Sánchez, s’enfronta a la realitat menys complaent, des de la inflació desbocada fins a les conseqüències de la tragèdia ocorreguda a la tanca de Melilla, succés en el qual van morir entre 23 immigrants (xifra oficial) i 37 (dada que difonen les oenagés de la zona). Tot en aquest incident tan greu ha sigut desafortunat, des de l’assalt «violent i organitzat» a la tanca, fins a l’actuació de les forces de seguretat espanyoles i marroquines, passant per les declaracions posteriors que han mirat de justificar els fets.

Les primeres paraules de Sánchez van ser particularment desafortunades, en què va parlar de «problema ben resolt» i va elogiar l’actuació de les forces de seguretat espanyoles i marroquines. Davant la justificada indignació per un comentari tan desenfocat, el president del Govern s’ha esforçat a matisar i explicar que quan ho va fer no coneixia la crueltat de les imatges, en les quals es veia desenes d’immigrants amuntegats, apilotats a terra, molts de ja morts o ferits, tot això davant la passivitat dels agents que no només no van deixar ajuda a les víctimes, sinó que en algunes ocasions van colpejar amb porres als que ja eren a terra.

Les matisacions de Sánchez, que són el mínim que se li podia exigir, no reparen en tot cas la imprudència de les seves paraules, pronunciades, segons la seva versió, quan no havia vist les imatges. Tampoc s’ha retractat en cap cas dels elogis a les forces de seguretat marroquines. La raó és evident: no fer cap gest que pugui incomodar la monarquia del Marroc després del pacte mitjançant el qual es van normalitzar les relacions diplomàtiques després del gir de la política espanyola sobre el Sàhara. Però la ‘realpolitik’ hauria de ser compatible amb la crítica a l’excessiva contundència policial, més que evident en aquest cas, i amb el respecte als drets humans.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Notícies relacionades

Una cadena d’errors, des de la falta de previsió i d’agents en un primer moment fins a la violació de moltes de les regles habituals en una càrrega de policia antiavalots –embossament dels manifestants, llançament de gasos lacrimògens–, va causar el drama més gran amb la immigració a les nostres fronteres, del qual no només són responsables les màfies, com també han repetit Sánchez i altres membres del Govern. Tot i que l’assalt fos violent –alguns immigrants anaven armats amb pals, pedres o cisalles i hi va haver dos centenars de ferits, molts d’ells agents–, no es justifica el diferent tracte a aquests immigrants i als refugiats ucraïnesos o als del vaixell Aquarius, acollits amb generositat per Sánchez al principi del seu mandat.

Diversos grups parlamentaris han demanat la compareixença al Congrés del president del Govern. El PP i Unides Podem han sol·licitat una investigació, independent en el cas dels socis del Govern. No sembla que n’hi hagi d’haver perquè ja se n’han posat en marxa tres més: del Marroc, de la Fiscalia General de l’Estat i del Defensor del Poble. En qualsevol cas, el president ha d’explicar-se en una sessió única o en el pròxim debat sobre l’estat de la nació i les investigacions han d’arribar fins al final per aclarir el que ha passat i perquè no torni a repetir-se.