A contrallum | Article de Juan José Millás Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

El decorat

Un fill pòstum és el que neix després de la mort del pare. No hi ha pare quan el fill ve al món. Al seu lloc, hi ha un buit, un forat pel qual s’entra en un món estrany

1
Es llegeix en minuts
El seu interior moblat.

El seu interior moblat. / AFP / ANNE PFEIL

Tanco els ulls i veig l’interior d’una vivenda on mai he estat. Hi deambulo per la curiositat de veure. No estic adormit, només amb els ulls tancats. No he posat cap voluntat a inventar aquest pis que es troba en una ciutat que desconec. Sembla deshabitat, tot i que tot respira ordre i neteja. Obro un calaix d’un moble de la cuina i veig un joc de coberts d’acer amb diversos compartiments per a les forquilles, les culleres, els ganivets... Brillen com si els haguessin passat una camussa. Em pregunto què hi faig allà i si a l’obrir els ulls tornaré al sofà de casa meva, on m’he ajagut per descansar, o em trobaré en aquesta casa desconeguda. La idea m’inquieta una mica, però reprimeixo la temptació d’aixecar les parpelles. 

Surto al passadís de la vivenda. És ample i una de les seves parets, la de la dreta, està forrada de llibres col·locats per ordre alfabètic. En trec un a l’atzar, llegeixo la primera frase: «Vaig ser un fill pòstum».

El tanco. Un fill pòstum és aquell que neix després de la mort del pare. No hi ha pare quan el fill ve al món. Al seu lloc, hi ha un buit, un forat pel qual s’entra en un món estrany. «Fill pòstum», murmuro aturat al mig del passadís. Després torno el llibre al seu lloc i obro una porta que apareix a la meva esquerra. Tot això, repeteixo, passa amb independència de la meva voluntat: no ho imagino, ho veig com es veu en el cine una pel·lícula. A l’habitació hi ha un home assegut en una cadira. Aquest home és el meu pare i sosté un cigarret encès entre els dits de la mà esquerra. Llavors penso que no pot ser el meu pare, perquè el meu pare no fumava. L’hi dic:

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

 -El meu pare no fumava.

 -Què sabràs tu sobre el que feia el teu pare –diu l’home.

 De sobte, sona el telèfon de la vida real, que m’obliga a obrir els ulls per atendre’l. 

Notícies relacionades

 -Digui –dic.

 És el meu germà Ricardo o algú que es fa passar per ell. Llavors miro al meu voltant i sento que estic dins d’un decorat que reprodueix el saló de casa meva.