La campanya militar (50) | Article de Jesús A. Núñez Villaverde Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Krementxuk no va ser un dany col·lateral
Continua sense conèixer-se el nombre exacte de víctimes de l’atac rus realitzat el dia 27 amb dos míssils contra el centre comercial d’Amstor, a Krementxuk, tot i que les estimacions més fiables parlen d’almenys seixanta morts i més d’un centenar de ferits. Tampoc es coneixen les veritables intencions del Kremlin per haver-lo dut a terme, tot i que els seus portaveus intenten presentar-lo com l’atac contra un centre de recepció de material militar ubicat als voltants d’un centre comercial que, segons Moscou, estava tancat, tot i que Kíiv afirma que hi havia més de mil persones a dins.
Estem, com en tantes altres ocasions, davant un nou episodi de la batalla del relat amb el qual cada bàndol intenta imposar la seva versió tant sí com no. Així, mentre Josep Borrell i les autoritats ucraïneses no han dubtat a qualificar-lo com un nou crim de guerra per part de Rússia, Moscou ha intentat, com a mínim, presentar-lo com un dany col·lateral no desitjat del qual fa responsable Kíiv per haver exposat la seva població civil als efectes de la guerra. En altres paraules, menyspreant un altre dels clàssics arguments fabricats per a aquestes ocasions –una fallada tècnica dels míssils, que haurien destruït un objectiu no desitjat–, en aquest cas, Moscou pretén mostrar que Kíiv és un actor irresponsable que no dubta a utilitzar els seus civils com a escuts humans per dur a terme activitats bèl·liques confiant que l’enemic no respongui per no posar-los en perill.
Desgraciadament, els danys indesitjables –sigui per errors de càlcul, per circumstàncies climatològiques, per defectes de la munició feta servir o per qualsevol altre factor a considerar– són consubstancials a totes les guerres. I la d’Ucraïna no és cap excepció. Però, com ja es va constatar en l’atac al teatre de Mariúpolo en l’estació de Kramatorsk –per citar-ne només dos casos–, Rússia té una llarga tradició a massacrar indiscriminadament civils com a part d’un pla tan conegut com antic que busca minar la moral de la població i mobilitzar-la contra els seus governants per no saber defensar-la i en demanda d’una rendició que eviti més sofriments.
Vist així, aquest nou atac només és un exemple més del menyspreu de Vladímir Putin pel dret internacional i de l’escàs temor que té a una possible resposta a la seva agressió contra Ucraïna. N’hi ha prou amb recordar que el llançament dels míssils es va realitzar al final de la reunió del G-7, celebrada a Alemanya, i en vigílies de la cimera de l’OTAN, celebrada a Madrid. Dues trobades en què la resposta a adoptar davant la invasió russa ha sigut part fonamental de l’agenda a discutir, a la recerca de noves sancions que forcin Moscou a abandonar la seva actitud agressiva.
Per descomptat, això no vol dir que les sis rondes de sancions aprovades fins ara, més la prohibició d’importar or rus que acaba d’anunciar el G-7, no estiguin donant resultat. N’hi ha prou amb recordar que l’agència Moody’s acaba de confirmar la fallida del deute extern de Rússia al constatar que els creditors no han rebut 100 milions de dòlars en concepte d’interessos de dos bons que Moscou havia d’abonar abans de dilluns. Però és un fet que Putin no només continua apostant per la via militar per sotmetre els ucraïnesos, sinó que incrementa la seva aposta per bloquejar els seus ports impedint la sortida de cereals i per retallar el subministrament d’hidrocarburs a uns mentre l’augmenta a altres (com la Xina i l’Índia).
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
