L’OTAN tindrà «més Rússia a les seves fronteres» amb Finlàndia i Suècia, segons Moscou

Amb la seva expansió a l’est i l’ingrés de Finlàndia i Suècia, l’OTAN «tindrà més Rússia a les seves fronteres», ha afirmat avui el president de la Duma russa (la Cambra baixa del Parlament), Viatxeslav Volodin. «Jens Stoltenberg informa que Rússia tindrà més OTAN al costat de les seves fronteres. Se n’alegra abans de temps. No va estudiar geografia a l’escola. En cas que Finlàndia i Suècia ingressin a l’OTAN, aquesta tindrà més Rússia a les seves fronteres», va escriure al seu compte de Telegram.

Sobre això, el líder del Kremlin ha assegurat que Rússia no té les mateixes preocupacions respecte a l’ingrés de Finlàndia i Suècia a l’OTAN que en el cas d’Ucraïna. Tanmateix, va matisar que «ells han de comprendre amb claredat que abans no afrontava cap amenaça, però ara, en cas que emplacin contingents i infraestructura militar allà, nosaltres ens veurem obligats a respondre simètricament i generar les mateixes amenaces que provinguin des d’aquests territoris».

Aïllament rus

Notícies relacionades

Cimera de l’OTAN a Madrid: últimes notícies en directe

El comtat de Texas va rebutjar, pel seu alt preu, una xarxa d’alerta

En la mateixa línia de constant tensió, el ministre d’Afers Exteriors rus, Serguei Lavrov, ha afirmat que Moscou no ha tingut relacions diplomàtiques amb la Unió Europea des que Brussel·les traslladés el seu suport a les revoltes de l’Euromaidan el 2014, que van derivar en la sortida del llavors president ucraïnès, Viktor Ianukóvitx, afí a Rússia. Segons ha explicat Lavrov, Occident va recolzar l’oposició ucraïnesa en aquelles protestes i la posterior sortida de Ianukóvitx, un moviment polític que des de Moscou va ser considerat com una mena de cop d’Estat i partint de la que, en part, va justificar la seva operació d’adhesió de la península de Crimea, antecedent de l’actual conflicte a Ucraïna.

«La Unió Europea no va trobar el coratge per raonar amb els colpistes, que van prendre el poder il·legalment, i, de fet, va començar a donar-los suport en l’ofensiva, inclosa la física, contra els habitants de Crimea i l’est d’Ucraïna», ha asseverat Lavrov, segons recull l’agència russa de notícies TASS. En aquest punt, Lavrov ha lamentat que els Vint-i-set «van destruir tots els mecanismes que s’havien creat» entre Rússia i Brussel·les al llarg de diverses dècades. El ministre rus s’ha referit així a les cimeres bianuals entre les dues parts, així com els acords assolits en matèria de visats i altres assumptes.