Pros i contres | Article de Josep Maria Fonalleras Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
La colossal bestiesa de prohibir l’arc de Sant Martí
Alguns països àrabs han decidit que l’arc promou l’homosexualitat i han iniciat una ‘ràtzia’ contra qualsevol objecte que s’atreveixi a lluir els set colors posats en fila. «Criden a la desviació»
L’arc de Sant Martí és un fenomen natural que té una extensa bibliografia iconogràfica. L’acumulació ordenada dels colors de l’espectre visible, arrenglerats, tots set, dalt del cel amb una precisió arquitectònica, ens ha meravellat des de sempre. Cadascú l’ha definit a la seva manera: arco iris, arcobaleno (l’arc que es forma amb el llampec), rainbow (el de la pluja), arc en ciel, i tots l’hem identificat com un prodigi de vitalitat, l’exuberància d’un tot que es desfà en variacions sense deixar de ser el tot d’on surten i conflueixen els colors. Els ciclistes i les ciclistes que guanyen el Mundial l’exhibeixen tot l’any, al pit, com un honor, i una tal Dorothy el que volia és anar més enllà de la volta celeste per descobrir què s’hi amagava. També l’han fet servir els ecologistes i, des de fa uns anys, el moviment LGTBI+, símbol de varietat i d’acollida.
Uns quants països àrabs (l’Aràbia Saudita, entre d’altres, o Qatar) han decidit que l’arc promou l’homosexualitat i han iniciat una ràtzia contra tot objecte (joguines, estels, samarretes, bosses, llapis) que s’atreveixi a lluir els set colors posats en fila. “Criden a la desviació”, han dit. Hauran d’engarjolar el Màgic d’Oz, vist el panorama.
Entretots
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
