Article de Carles Francino Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Fito & Fitipaldis: el miracle d’una nit
La complicitat universal de sentiments que pot generar la música, igual que l’art, el cine, la literatura... és a dir, la cultura, és la millor recepta per espantar les mosques de les nostres bronques quotidianes
Diu la llegenda que sant Mamés va ser un nen salvatgement torturat, igual que els seus pares, per negar-se a abjurar de la fe cristiana. I que va deixar sorpresos els seus capturadors quan va aconseguir amansir els lleons que, en teoria, l’havien de devorar. Aquest episodi és un dels més de 7.000 que integren el martirologi romà, és a dir, el catàleg de sants i màrtirs que l’Església catòlica difon entre els seus seguidors. Molts d’ells són falsos, és clar; es tracta d’històries inventades, però serveixen per mantenir viva aquesta creença en el paranormal que coneixem com a fe. Res a objectar sempre que no es pretengui imposar aquest credo vital a qui no ens mola la cosa religiosa. En qualsevol cas, jo prefereixo agafar-me a coses més tangibles, com la música.
Però resulta que fa uns dies vaig tenir l’enorme fortuna d’assistir a un esdeveniment molt semblant a un miracle: la transformació de la catedral del futbol en un temple gegant del rock, tot i que, sincerament, no va ser només això. Perquè el concert de Fito Cabrales i els seus Fitipaldis davant 45.000 persones va simbolitzar moltes coses. Que es pot ser profeta en la teva terra; que la generositat en un escenari lluu molt més que la supèrbia; que no és incompatible haver-se convertit en ídol de masses per exercir de bona persona; que hi ha moltes ganes d’enviar ja completament la merda les restriccions de la pandèmia i, sobretot, per damunt de tot, que aquesta complicitat universal de sentiments que pot generar la música, igual que l’art, el cine, la literatura... és a dir, la cultura, és la millor recepta per espantar les mosques de les nostres bronques quotidianes. I, a sobre, el gran èxit d’audiència televisiva va desmentir aquesta collonada que algú es va inventar que els espectadors fugen de la petita pantalla quan sona música en directe. Resumint, que hi ha hagut i hi haurà més concerts, però en la nit de San Mamés flotava en l’aire una cosa especial. A veure si serà veritat allò del nen i els lleons...
Entretots
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
