Article de Carles Sans Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Barcelona m’enamora, però...

Hem de ser crítics si volem continuar sent la ciutat admirada arreu del món, però per això s’ha d’erradicar la delinqüència, la brutícia, les pintures i, el que és més difícil, la falsa hostilitat atresorada fa temps.

1
Es llegeix en minuts
Barcelona m’enamora, però...

Fa uns dies passejava amb una amiga que viu a Madrid i que des d’abans de la pandèmia no havia tornat a Barcelona. És d’aquestes persones que havien sigut admiradores de la nostra ciutat però que els aldarulls polítics i socials ocorreguts a partir del 2017 van començar a influir negativament i ara tenia la idea que la nostra és una ciutat hostil. Circulàvem per davant de l’Arc de Triomf i va comentar com de bonica que veia la ciutat. Era un d’aquells dies que llueixen especialment brillants, en què la característica ombra dels plàtans dibuixava un preciós clapejat sobre els panots de flor tan característics. Vaig estar orgullós d’aquest comentari. Soc un enamorat d’aquesta ciutat. Sempre he pensat que visc en una de les millors del món. No és una megaciutat, no té la ‘grandeur’ de París, ni la potència de Londres, ni la història envejable de Roma, però és una ciutat que enamora tothom que la visita. Tanmateix, és una pena que diversos factors l’hagin i l’estiguin, encara, marcant negativament. Val a dir que per la meva condició d’enamorat m’afligeix encara més quan la veig maltractada. Els abominables cops que es van veure l’1 d’octubre del 2017 i els següents aldarulls que van durar molts mesos, van marcar arreu del món la imatge de Barcelona. Superar allò no és fàcil, com tampoc ho és la imatge que estem donant de ciutat on t’assalten per robar-te el rellotge o la cartera, les imatges de lladres, per cert, la majoria estrangers arrencant, amb arrogància i impunitat, rellotges a altres estrangers, enmig del carrer, fa molta pena i molta ràbia alhora.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

No crec que aquests delinqüents siguin els mateixos que embruten i empastifen les persianes dels comerços, les parets de les finques i que fan que, quan cau la nit, Barcelona es torni lletja per culpa d’uns grafitis sense interès ni valor estètic. Hem de ser crítics si volem continuar sent la ciutat admirada arreu del món, però per això s’ha d’erradicar la delinqüència, la brutícia, les pintures i, el que és més difícil, la falsa hostilitat atresorada fa temps. Espero que les obres que ens envaeixen ara aquest any electoral, serveixin, en part, per millorar-la molt, que li convé.