Article de Jordi Alberich Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Sort del diàleg social

La sintonia entre patronals i sindicats ha resultat fonamental per transitar pels dramàtics anys de la pandèmia

1
Es llegeix en minuts
Sort del diàleg social

David Castro

Fins i tot el millor dels escenaris ens parla d’uns temps immediats d’enorme complexitat. La guerra d’Ucraïna, les ruptures a les cadenes de subministrament i la desbordada inflació ens assoleixen amb uns equilibris econòmics molt fràgils i unes societats encara sacsejades per la pandèmia. Davant d’això, la política tradicional, delmada des de la crisi financera de la passada dècada, es mostra desorientada i, sovint, incapaç de respondre al moment.

En aquest context, en els pròxims mesos la prioritat serà repartir equitativament els costos de la inflació entre els diversos perceptors de rendes: treballadors, pensionistes, funcionaris, empresaris i beneficiaris d’ajudes públiques. O, dit d’una altra manera, trobar un punt d’equilibri entre estabilitat macroeconòmica, equitat social i competitivitat del nostre teixit productiu. Un objectiu al qual hem d’aspirar malgrat que, enredats com estem, pugui sonar a música celestial.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Notícies relacionades

En aquest afany comú, el gran actiu del qual disposem al nostre país és el diàleg social. La sintonia entre patronals i sindicats ha resultat fonamental per transitar pels dramàtics anys de la pandèmia; pactant ajudes i mecanismes de flexibilitat, així com assolint acords que es van convertir en reformes legislatives, indispensables per al país i que els partits per si sols no haurien aconseguit consensuar. Uns hàbits que semblen haver-se consolidat entre els nostres agents socials i que resultaran més transcendentals que mai, davant la creixent radicalització i fragmentació política.

Un bon moment per recordar com, fins fa poc, s’insistia que una economia tan oberta i dinàmica com la que havíem construït en les últimes dècades no necessitava patronals i sindicats; que s’havien convertit en una relíquia del passat; que havien perdut tota la seva raó de ser. Unes altres de les bestieses que van alimentar aquesta globalització tan imperfecta.